La bella ciutat de Marràqueix i l'infern
PER BERTRAND, RESIDENT AL CETI. Testimoni d'un resident al Centre d'Estancia Temporal de Inmigrantes de Ceuta, que busca un futur millor a Europa.
Darrera la bella ciutat de Marrakech, amb els seus bells edificis i les seves boniques avingudes, els seus clubs nocturns a escala internacional, on el diner i el vi corren a dojo, es troba un poble: Nador.
Aquest poble, cobert parcialment per un immens bosc, alberga els immigrants africans de diverses nacionalitats. Hi viuen en cabanes fetes amb branques d’arbres i alguns trossos de roba sortits d’ací i d’allà. Al bosc, la primera font d’aigua potable es troba a uns 8 Km, et banyes un cop cada 3 o 4 setmanes, o més. Hom s’alimenta de pa sec i algunes vegades d’animals salvatges caçats allà mateix; s’està exposat a la intempèrie, a les mossegades de serps i als trastorns psicològics. Cal tenir en compte, també, la policia marroquina, que passa com a mínim dos cops per setmana per a destruir i cremar la nostra roba, campament i tot el material durament aconseguit. A més, la població marroquina no es queda enrere, ja que no manquen les ocasions per a manifestar el seu menyspreu amb paraules (insults de tota mena, impertinències) o amb actes (baixen del bus quan hi puja un “negre”, es tapen el nas davant nostre o, pitjor, ens escupen, de vegades).
Durant l’estada al bosc la teva sort està en mans dels contrabandistes de persones, que et demanen entre mil i dos mil euros y molt més per travessar la Mediterrània, la qual cosa no sempre surt bé, i cal fer “x” temptatives abans d’aconseguir-ho “si Déu vol”, perquè en cas contrari pots ser atrapat per la policia marroquina i portat el més lluny possible, a Figuig o a un altre lloc de la frontera entre Marroc i Algèria.
Amb aquest editorial volem llançar un crit d’alerta a la Comunitat Internacional: que posin fi a les dictadures i a l’expoli de riqueses, i que afavoreixin el desenvolupament d’Àfrica, font de benestar dels pobles. “EL PASTÍS ÉS SUFICIENTMENT GRAN PER A TOTHOM”.
Bertrand. Resident al CETI
