La educación es como el aire

PER SEBAS PARRA I NUÑO. L'autor recorda Aristóbul Istúriz, professor i ex ministre d'Educació de la República Bolivariana de Veneçuela, recentment traspassat, i una figura clau en l'alfabetització del seu país.

El primer coneixement que vaig tenir del veneçolà Aristóbulo Istúriz va ser a l’Havana, Cuba, a l’acte de  cloenda del Primer Congrés Mundial de Alfabetizació - Congrés de Pedagogia, febrer de 2005, on es va presentar el mètode audiovisual d’alfabetització cubà Yo, sí puedo i es va crear el Frente Internacional de Apoyo a la Cruzada Humanitaria del "Yo, sí puedo". M’acompanyaven en Joan Colomer i el nicaragüenc Orlando Pineda, la Concep i l’Empar. L’acte es celebrava al Teatre Karl Marx, amb l’assistència de prop de sis mil persones, i Fidel Castro tancava el Congrés amb un discurs de prop de set hores -si, dic set, no és cap error- parlant d’educació, de reptes de futur i d’esperança. Acompanyant a Fidel a la llarga taula de l’escenari una trentena de personalitats de l’educació i la política de les Amèriques donaven fe de la voluntat d’eradicar l’analfabetisme arreu. Ja gairebé al final, Fidel es posa en peu i demana al ministre d’educació de la República Bolivariana de Veneçuela que l’acompanyés a un lloc destacat. El va presentar explicant la seva determinació i la del govern revolucionari del president Chávez de declarar Veneçuela Territori Lliure d’Analfabetisme. Però Fidel era així i la presentació, acompanyada de tant en tant d’efusives mostres d’afecte -abraçades i cops a l’esquena-va durar més de mitja hora de manera que el pobre ministre -Aristóbulo Istúriz- ja no sabia si continuar en peu, seure’s o què... Sempre que recordo la parella -Fidel, corpulent i doblant gairebé en alçada al «negro, hermano de la vida», com el recorda l’actual president de l’Assemblea Nacional veneçolana, al costat d’una persona que des del galliner del teatre on estàvem semblava una mena de nan somrient-, en peu a l’immens escenari, la Història de l’Educació, amb majúscules em somriu i em fa somriure.

Dins la tristor, he tornat a somriure acompanyat amb tot l’afecte del món recordant aquesta anècdota al saber del traspàs d’aquest «autèntic revolucionari» com el recorda l’actual president de Veneçuela Nicolás Maduro. Sí, ens ha deixat Aristóbul Istúriz, professor i patriota al servei sempre del seu poble i de la Revolució Bolivariana com alcalde de Caracas, ministre d’Educació o Vicepresident de Veneçuela entre altres missions, però sobre tot persona humil entre els humils, que ha fet sempre poble de l’educació i de l’educació poble.

I si dic que ha fet sempre poble de l’educació i de l’educació poble no dic cap frase feta. Va ser un dels entrevistats al documental «Leo a la vida», de Juli Suárez, producció de La Guerrilla Comunicacional-LGC Films de 2017 i mai oblido una frase seva: «La educación es un derecho humano. Es como el aire: si uno nace tiene que respirar. Entonces, si tu vas a comprar una botellita de aire cada vez que vayas a respirar, imagínate!. Por eso para nosotros la educación es obligatoria y mientras más alto sea el nivel cultural y educativo de esa población toda esa sociedad se beneficia y si es bajo el nivel toda esa sociedad se perjudica...».

Camarada Aristóbulo Istúriz, des de la Guerrilla Comunicacional et recordarem en l’horitzó d’un món alfabetitzat i culte.

¡Hasta la victoria siempre!

Sebas Parra és membre de l'AEPCFA ide La Guerrilla Comunicacional

Publicat al web de La Guerrilla Comunicacional >>