La importància de dir “fins aquí”      

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. A 18 mesos de les eleccions, la dreta està marcant el debat amb discursos que retallen drets i fomenten la por i la discriminació. L'autor reclama a l'esquerra, que respongui amb fermesa i coherència ideològica davant aquestes tendències, perquè deixar-se marcar l'agenda té conseqüències reals en la vida de les persones vulnerables.

Queden 18 mesos. 18 mesos per entrar de nou en una campanya electoral per a les eleccions municipals i possiblement també estatals. Una campanya, però, que ja ha començat fa temps en els discursos i accions a mitjans, en seu parlamentària i als plens municipals. En aquestes darreres setmanes hem presenciat com la dreta aprofita la mínima oportunitat per colar el seu discurs: que si cal retallar drets en temes com el padró, que si els pisos de protecció oficial no han de ser per “qualsevol”, sinó que gairebé s’haurà de fer una gimcana per demostrar qui és mereixedor d’accedir-hi, que si no ens hem de mostrar solidaris amb el poble palestí perquè tot i tothom és Hamas… discursos i propostes que cada vegada s’allunyen més de la garantia de drets, uns cants de sirena que intenten reforçar el seu espai electoral seduint aquells votants, fins ara clarament seus, que comencen a sentir-se atrets per discursos desacomplexadament racistes i antidrets, falsament embolcallats en reivindicacions nacionals. 

Però, i què fan els partits d’esquerra mentrestant? Ens agradaria poder afirmar que ho combaten fermament, que mentre gestionen no obliden la seva base ideològica, que no s’han allunyat tant del carrer. Però desgraciadament no podem fer tal afirmació, almenys no de manera prou rotunda. El “fins aquí hem arribat” reclamat per entitats socials i ciutadania compromesa (encara) no ha arribat. A ningú se li escapa que els discursos antidrets, i ja no diguem els d’odi, no es queden en un pla teòric, sinó que generen conseqüències en el dia a dia dels veïns i veïnes, discriminacions que dificulten les vides de tota la ciutadania i encara més de les persones en situació de vulnerabilitat. És feina de les institucions i dels polítics que en formen part vetllar de manera proactiva per revertir aquests discursos i aquestes pràctiques. 

Esperem, doncs, que el “fins aquí” sigui un crit que entomin els partits que ens representen. Si no, els votants dels qui cal preocupar-se no seran només els que passen de la dreta a l’extrema dreta; sinó els que passen d’apostar pel canvi social també des de les institucions a l’abstenció perquè “no ens representen”. El temps s’esgota, però tenim l’esperança que encara hi siguem a temps.

Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries
Article publicat a El Punt Avui >>