La petjada de 50 anys de Justícia i Pau a Girona

PER ALBERT QUINTANA I MON MARQUÈS. Els autors repassen algunes de les fites d'aquesta entitat, al llarg dels seus 50 anys d'història, així com algunes de les moltes complicitats aplegades entorn aquesta comissió de Justícia i Pau.

El passat 16 de febrer es van complir 50 anys de l’assemblea constitutiva de Justícia i Pau de Girona. Des d’un any abans es treballava per la creació d’un Secretariat de Justícia i Pau a Girona, promogut per gent ben diversa que des de les seves conviccions cristianes es van anar inserint en diversos grups polítics, socials i sindicals del moment.  

Al principi, i a causa de la situació política del moment de finals de la dictadura franquista, Justícia i Pau es va centrar molt en la necessitat de la transformació democràtica en tots els àmbits de la societat i en la defensa dels drets humans com a eix bàsic. L’activitat més important en aquells moments va ser la campanya en contra de la pena de mort. I amb les primeres accions, el Secretariat es va estendre a diversos indrets de les comarques gironines i l’Alt Maresme: Figueres, Blanes, Malgrat i Calella de la Costa.

La dècada dels anys vuitanta i noranta, tot i mantenir el compromís pels drets humans i les transformacions socials, es destaca la sensibilitat per la cooperació internacional i les campanyes en favor de la pau i la no-violència, i en contra de les despeses militars. Sobretot a partir de l’impuls de campanyes com la del «0,7% per la cooperació al desenvolupament» i la del «Deute extern, deute etern». Així com el suport a les lluites socials dels països de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, acompanyades pel testimoniatge de dues figures gironines, Joan Alsina i Quim Vallmajó.

En les accions en favor de la pau destaquen les campanyes en contra de l’entrada d’Espanya a l’OTAN, per l’objecció fiscal i de consciència, i en contra del comerç d’armes. A les que cal afegir les accions en favor de l’educació per la Pau, la participació en la Universitat Internacional de la Pau i les grans mobilitzacions en contra de la Guerra dels Balcans i en favor de la Pau a l’Iraq, orientades amb el mestratge de l’Arcadi Oliveres i en Pepo Delàs.

Amb el canvi de mil·lenni i amb la irrupció de la immigració a casa nostra, s’enceta la tasca a favor de l’acollida de les persones nouvingudes, i l’asil de les persones refugiades. Alhora que s’engeguen iniciatives per impulsar el diàleg intercultural i interreligiós. Així mateix, amb l’esclat de la crisi econòmica es van promoure campanyes i projectes d’economia solidària, consum responsable, les finances ètiques, i de defensa dels drets socials bàsics. I de justícia social com l’habitatge, el treball digne i la reinserció de presos. Ja en la dècada passada s’accentua la consciència per l’emergència climàtica i la sostenibilitat del planeta i es desenvolupen campanyes de conversió a l’ecologia integral, projectes ecosocials, les ecoparròquies i l’aposta pel decreixement, per amb menys viure millor col·lectivament.

Al llarg d’aquests 50 anys els contextos han anat canviant, però des de Justícia i Pau s’ha mantingut constant la convicció de contribuir a «humanitzar la humanitat», seguint l’expressió del bisbe Pere Casaldàliga. Amb el convenciment de fer-ho sempre col·laborativament amb altres entitats i iniciatives, cercant plataformes comunes. Justícia i Pau de Girona va tenir un paper rellevant en la constitució del Fons Català pel Desenvolupament. També va participar activament en la formació de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i actualment forma part del seu secretariat i del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat. Alhora contribueix a l’impuls de l’Agenda Llatinoamericana i comparteix la seva acció amb altres entitats d’església com Càritas i la Pastoral Obrera i Penitenciària.

Albert Quintana i Mon Marquès, són membres de Justícia i Pau Girona.

Article publicat a Diari de Girona>>