La regularització com a victòria col·lectiva (i com a repte institucional)

PER KARIM SABNI. L'article defensa la regularització del 2026 com una victòria col·lectiva que reconeix la migració des d’una perspectiva de drets i dignitat, i adverteix que només serà real amb recursos, voluntat política i implicació institucional.

L’anunci de l’inici del procés de regularització extraordinària per al 2026 és, sense cap mena de dubte, una gran notícia. No cau del cel ni és fruit d’una inspiració sobtada del Govern. Arriba gràcies a anys de pressió social sostinguda, d’organització col·lectiva i de lluita persistent impulsada pels moviments socials, amb un paper clau del moviment #RegularitzacióYa, que ha sabut posar al centre del debat públic una realitat massa temps ignorada: la de més de mig milió de persones que viuen, treballen i sostenen aquest país sense drets ni seguretat jurídica.

Aquesta regularització representa un pas endavant necessari per reconèixer una evidència incontestable: la irregularitat administrativa no és una elecció individual, sinó una construcció política. Durant anys, milers de persones han quedat atrapades en un laberint normatiu que les condemna a la precarietat, a l’explotació laboral i a la por constant. Que avui s’obri un procés per reparar aquesta situació és una victòria col·lectiva que cal celebrar.

Ara bé, celebrar no vol dir abaixar la guàrdia. La regularització només serà real si va acompanyada dels recursos administratius necessaris per fer-la efectiva. La “reaparició jurídica” de milers de persones —el fet de passar de la invisibilitat administrativa al reconeixement legal— exigeix una administració preparada, dotada i compromesa. I aquí és on apareixen els grans reptes.

En l'àmbit local, la situació és especialment preocupant. A Girona, fa temps que arrosseguem tempos clarament insostenibles. Hem arribat a tenir fins a 8 mesos d’espera per a la resolució d’un permís inicial de residència, una situació que vulnera drets, bloqueja projectes vitals i cronifica la precarietat. Aquesta realitat no és nova ni puntual: és conseqüència directa d’una manca estructural de recursos humans a la Subdelegació del Govern, una mancança que s’ha mantingut enquistada durant més de dos anys sense una resposta adequada.

No podem permetre que aquesta regularització topi amb les mateixes parets burocràtiques de sempre. Disposem d’eines administratives, de mecanismes legals i de marge polític per reforçar els equips, agilitzar procediments i garantir terminis raonables. El que cal és voluntat política i una aposta clara per una administració que estigui a l'altura del moment històric que vivim.

La regularització extraordinària és una oportunitat per fer justícia, però també per posar el comptador a zero i repensar com gestionem les polítiques migratòries des d’una perspectiva de drets, eficiència i responsabilitat pública. Des dels moviments socials hem empès perquè aquesta porta s’obrís. Ara correspon a les institucions assegurar que, un cop oberta, no es converteixi en un nou coll d’ampolla.

Celebrem la regularització. Reconeixem la força de la lluita col·lectiva. I, alhora, siguem clars: estarem vigilants, exigents i presents perquè aquesta mesura es desplegui bé, amb garanties i amb justícia real. Perquè la dignitat no pot quedar atrapada en un calaix administratiu.

En aquest context, el desplegament de la regularització no pot recaure únicament en l’administració de l’Estat. Perquè aquest procés sigui realment efectiu, cal la implicació activa de la Generalitat, el món municipal, del tercer sector i els sindicats, que fa anys que orienten, assessoren i acompanyen les persones en situació d’irregularitat administrativa. Seran aquests actors de proximitat els que hauran de sostenir bona part del procés, garantint informació clara, suport administratiu i accés real als drets, perquè aquesta eina arribi a qui realment la necessita.

Karim Sabni, Director de la Cooperativa IDÀRIA.

Article publicat a El Punt Avui >>