L’oportunitat de vetllar per la pau i els drets socials

PER NÚRIA CUADRAT PÈLACH. L'autora fa èmfasi en el Fòrum de Pau i les sessions deliberatives obertes a tot el país, per recollir propostes que vetllin per la pau i els drets socials a Catalunya.

Comencem l’any amb informes que ens posen davant dels ulls cinc nous casos de conflictes armats al món. Cap surt als noticiaris.

Tenim la penosa xifra rècord de conflictes armats dels darrers deu anys. Més armes, més guerres (clar com l’aigua). També tenim una altra xifra rècord vergonyosa: la de més poblacions tensionades per la mercantilització del dret a l’habitatge, els baixos resultats en educació dels darrers informes, el racisme estructural que nega el padró a gran part de població catalana o la fugida de professionals de l’àmbit de la salut pública que desatén pacients i professionals.

Enmig de tot això, ens hem preguntat quin ha de ser el paper del govern de Catalunya davant aquestes vulneracions al dret a viure en pau. I per fer-ho, hem obert un fòrum de debat i disseny de polítiques: El Fòrum Català per a la Pau.

Des del 2024, el Consell Català de Foment de la Pau, organitzacions i federacions d’entitats catalanes com la Coordinadora d’ONG Solidàries estem impulsant el primer Fòrum Català per a la Pau amb el doble objectiu d’elaborar una política pública de pau, i d’enfortir el moviment.

Aquesta primavera i fins a 30 de juny s’ha obert el procés participatiu del primer objectiu. Les propostes que s’hi recullin, han de conformar aquesta nova política (o Pla país de pau), i això implica tenir unes entitats i uns moviments per a la pau forts, organitzats i compromesos que puguin fer-ne el seguiment.

Les entitats catalanes hem de vetllar perquè el govern de la Generalitat acompleixi i materialitzi les actuacions i els recursos dels diferents departaments. I ho hem de fer de manera coordinada i consensuada des dels organismes que s’estableixin pel retiment de comptes.

El Fòrum ha mobilitzat gent i grups que fins ara no s’havien vinculat a cap altre procés participatiu. Només a la demarcació Girona, en aquests dos mesos i mig d’inici del procés, s’organitzen amb el suport de la Coordinadora, cinc sessions autogestionades per dur propostes al Parlament a part de les dues sessions oficials del procés. Aquest volum de participació denota que malgrat el relat de pau no sigui tendència, sí que importa i sí que preocupa.

Amb aquesta voluntat, des de la Coordinadora d’ONG Solidàries treballem per ser presents en els òrgans de participació, seguiment i avaluació del Pla País de Pau. Estructures que han de permetre que a les comarques gironines, des de la costa fins als Pirineus, es despleguin recursos i actuacions de pau que donin resposta a la diversitat de realitats que representem.

Alinear les necessitats detectades amb les demandes de la població que està participant en aquestes sessions és una prioritat per l’eix de treball de pau de la nostra entitat, com ho és fer-ho amb les altres federacions catalanes amb qui ja hem creat vincle i treball conjunt.

No tenim el poder d’aturar els conflictes armats, tampoc de millorar l’atenció mèdica o de garantir el dret a l’habitatge a Catalunya. Però sí la responsabilitat de fer tot el possible perquè el nostre govern, des de la transversalitat de tots els departaments i organismes que en depenguin, no escatimi esforços en la promoció, actuació i recuperació de la justícia social i la pau a cada racó del territori. Sigui, potenciant les figures mediadores en els conflictes veïnals, forçant les institucions públiques a garantir els drets bàsics de tota la població dels municipis, o trencant vincles econòmics amb països que vulneren sistemàticament els drets humans.

Núria Cuadrat Pèlach, tècnica d’Educació Global de la Coordinadora d’ONG Solidàries

Article publicat a Diari de Girona >>