Mal tracte institucional al teixit associatiu

PER MAMADOU FAYE. L'autor exposa com algunes de les dificultats amb les que topen les entitats a l'hora d'aconseguir finançament de les administracions, posen en perill la seva supervivència.

Fa anys que les entitats socials i de cooperació denunciem l’excessiva burocratització de les subvencions públiques i els endarreriments en el seu pagament. Aquestes dificultats, lluny de ser una excepció, s’han convertit en una norma que condiciona el nostre treball i posa en risc l’atenció a les persones més vulnerables.

El sistema de subvencions públiques de lliure concurrència es basa en la igualtat d’oportunitats de les entitats per sol·licitar fons públics per a la realització d’un determinat projecte o activitat. El sistema garanteix que qualsevol entitat que compleixi amb uns requisits i criteris establerts prèviament, pugui accedir a un ajut públic que permeti a l’entitat executar el seu projecte o conjunt d’activitats, amb finalitat socials, d’interès públic o humanitari. Aquest sistema, a priori, per donar suport al teixit associatiu s’ha convertit cada cop més en un parany per a les entitats degut un sistema altament complex que progressivament ha expulsat a les entitats de caràcter voluntari provocant que si vols accedir-hi necessitis un alt coneixement en gestió, abocant a la professionalització de les entitats i deixant de banda el seu ADN original basat en el voluntariat. Amb l’excusa de la transparència i la rendició de comptes, s’ha imposat un nivell de fiscalització desmesurat sobre el teixit associatiu. Aquest ofegament que estem patint les entitats contrasta amb la manca de control efectiu sobre la classe política, on els casos de corrupció són massa habituals.

Més enllà de la dificultat per accedir als fons, un dels principals problemes rau en els endarreriments injustificables en la resolució i el pagament de les subvencions. En molts casos, les administracions triguen entre 4 i 8 mesos a comunicar si una entitat ha estat beneficiària dels ajuts sol·licitats. El passat 2024, per exemple, diversos ajuntaments gironins no van resoldre les seves convocatòries fins al novembre. Aquesta situació obliga moltes entitats a avançar els diners amb fons propis o amb aportacions personals dels seus membres. En el pitjor dels casos, les entitats es veuen forçades a paralitzar projectes essencials, afectant directament les persones més vulnerables que accedeixen a aquests serveis, trencant els vincles establerts i la confiança. 

Un altre aspecte insòlit d’aquest sistema és l’obligació d’executar els projectes dins de l’any natural. Quan els ajuts es cobren a finals de novembre o desembre, les entitats han de dur a terme tota l’activitat prevista en només unes setmanes i justificar les despeses abans de finalitzar el gener. Aquesta situació genera una pressió extrema i, en molts casos, impossibilita una gestió eficient dels recursos.

Les entitats que formem el teixit associatiu d’aquest país complim rigorosament amb totes les nostres obligacions administratives, mentre que les administracions públiques incompleixen sistemàticament els seus compromisos amb nosaltres. Aquesta manca de responsabilitat institucional no només menysté la tasca de les entitats, sinó que impacta directament en les vides de centenars de milers de persones que es troben en situació de vulnerabilitat.

La importància del teixit associatiu en la construcció d’una societat més justa i participativa és innegable. Des del teixit associatiu donem veu a col·lectius sovint invisibilitzats, generant espais de debat i reflexió i treballant directament amb la ciutadania per garantir drets i oportunitats, cobrint les mancances d’un sistema públic que sovint arriba tard i malament. Som una peça fonamental en el nostre sistema democràtic i, per tant, mereixem ser valorades i protegides.

Per això, és urgent un canvi de paradigma. Cal simplificar els procediments burocràtics, garantir un finançament adequat i estable, més celeritat en les resolucions i, sobretot, reconèixer i respectar la tasca de les associacions com a agents de transformació social a escala local i global. No podem permetre que l’administració, amb les seves traves i la seva indiferència, continuï posant en risc la nostra supervivència.

MAMADOU FAYE és el president de l'Associació pel Desenvolupament del Riu Senegal i tresorer al Secretariat de la Coordinadora. 

Article publicat a Diari de Girona>>