Matarile al maricón

PER PAU GÁLVEZ LOT. L'autor critica la presència de missatges d'odi en espais de festa, malgrat les polítiques d'igualtat i els punts liles. L'article fa una crida a les institucions i organitzadors de festivals per ser més curosos i garantir entorns realment segurs per a la comunitat LGTBI+.

Els nostres pobles i ciutats s’omplen de festivals a l’estiu, no solament de grans esdeveniments sinó de més petits i mitjans. En tenim per tots els gustos, des del Festival Musical de Les Nits de Marimurtra a Blanes, al de Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols passant per l’Acústica de Figueres, que cal dir que cada any se supera. Una variada alternativa per passar nits divertides amb la parella i amics.

Aquesta va ser la nostra intenció en anar al festival Sons del Món a escoltar al ja mític grup Ja t’ho diré. Cal dir que van fer una actuació estupenda, celebraren els trenta anys del llançament de Moviments Salvatges que a molts ens va fer retrocedir uns quants anys enrere. Després del concert, amb el meu marit vam decidir fer el toc a l’espai de dins del festival anomenat Village Sons del Món. Vam apropar-nos a l’escenari de petit format on els dj Daniel Gon Dj i Adrià Giner Dj ens oferien l’espectacle Picasso Remember, amb cançons recuperades de l’època de l’antiga discoteca Picasso. Tot semblava genial, cantant i riguent de les cançons d’altres anys. Per desgràcia el nostre humor va finalitzar de cop. Com d’un malson vingut del setembre del 1998, comencem a escoltar «matarile al maricón y que quiere este hocicón? quiere llorar, quiere llorar, puto, puto, puto, puto (..) puto, matarile al maricón». Ens vam quedar gelats, i més veient al nostre entorn com alguns cantaven amb veritable devoció «matarile al maricón».

Pels nostres caps van passar una barreja d’amargor, ràbia i decepció. La festa s’havia acabat per a nosaltres, vam abaixar els braços i vam deixar de ballar. Encara vam fer l’intent de parlar amb algun responsable, la resposta és que ningú ens podia atendre. Decebuts i amb un mal regust de boca van marxar del recinte. Per descomptat l’endemà vam fer de la ràbia reflexió, i ens comencem a preguntar de què servien els punts liles i les declaracions de les institucions sobre igualtat, si de cop qualsevol nit pot sonar una merda de tornada homòfoba, on tothom podia corejar «matarile al maricón». De cop havíem retornat a les campanyes que des dels grups com el FAGC o EHGAM havien fet contra aquesta cançó l’any 1998. Retornàvem a escoltar les excuses de mal pagador: que no enteníem les diferències culturals, que érem uns censors de la llibertat d’expressió, que érem uns exagerats que solament volem protagonisme... Però després de centenars d’agressions, moltes d’elles, fent realitat el «matarile maricón» tenim la potestat de dir que m’és igual la diferència cultural, la LGTBI-fòbia pot tenir moltes expressions, però el concepte és el mateix, la llibertat d’expressió no empara la incitació a l’odi, ni pot excusar la violació a la integritat de la persona, i sí, volem protagonisme per poder denunciar i evitar que cap adolescent o jove dels col·lectius LGTBI+ hagi de marxar d’un festival o festa major perquè tothom coregi «matarile al maricón». No vull oblidar que aquests festivals tenen el recolzament de diferents administracions, i molt especialment les dels ajuntaments. Si realment es creuen les polítiques d’igualtat i diversitat caldria exigir a les organitzacions que fossin curosos amb les actuacions, perquè una nit de festa no finalitzi amb un «matarile al maricón».

Pau Gàlvez Lot és president del  Front d'Alliberament Gai de Catalunya i 
membre de la Fundació Pau i Solidaritat de Comissions Obreres 

Article publicat al Diari de Girona>>