Mercosur és cosa teva

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L’acord UE-Mercosur es presenta com una oportunitat econòmica, però genera molts dubtes sobre el seu cost real. I en especial, la pagesia europea denuncia competència deslleial per l’entrada de productes amb normes més laxes. També es critica que afavoreix grans corporacions i debilita tant productors locals com del sud global. L'autor parla de com s'obre un debat sobre la sobirania alimentària, els estàndards i el futur del sector primari.

Aviat podria entrar en vigor –de manera provisional– l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur. Un acord que ens el presenten com una gran oportunitat econòmica. Una àrea de lliure comerç amb 800 milions de consumidors, menys aranzels i més intercanvis. Tot plegat sona bé. Però la pregunta és: a quin preu? Mentre que a la pagesia europea se li exigeixen cada cop més controls sanitaris, restriccions en l’ús de productes químics i una producció d’acord amb unes condicions laborals estrictes, s’obre la porta a l’entrada massiva d’aliments produïts sota normatives molt més laxes. És difícil no veure-hi una contradicció. O pitjor encara, una competència deslleial institucionalitzada. Però el problema no s’acaba aquí. A l’altra banda de l’acord, la situació tampoc és justa. En molts països del Mercosur, aquests tractats afavoreixen un model basat en grans monocultius i ramaderia extensiva orientada a l’exportació, sovint en mans de grans corporacions. El benefici, doncs, no és per als pagesos del sud global, sinó per a les grans estructures agroindustrials. A casa nostra, la pagesia i ramaderia ens alerten que els nostres supermercats s’ompliran de productes més barats que pressionaran a la baixa els preus locals. I amb això, un sector primari que ja arrossega dificultats estructurals pot quedar encara més debilitat. Apostem o no per la sobirania alimentària? Perquè darrere de cada explotació agrícola o ramadera que tanca no només hi ha una pèrdua productiva, sinó també territori, paisatge i cohesió social. El debat sobre Mercosur ens interpel·la com a societat: volem dependre cada cop més de produccions llunyanes? Acceptem rebaixar estàndards que aquí considerem irrenunciables? En aquest context, la transparència és clau. Per això, moviments com Revolta Pagesa exigeixen una llei d’etiquetatge clara, que permeti saber d’on ve el que mengem i en quines condicions s’ha produït. Però també cal una mirada política més coherent amb el territori i amb el sector que el sosté, perquè Mercosur no és només un acord comercial. És una decisió que afecta el nostre model alimentari, econòmic i social. I per això, encara que no ho sembli, també és cosa teva.

Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a El Punt Avui >>