No abusis de l'autoritat

PER HABBY JAWO I LOUBNA EL HASSANI (d'Amunt i Crits) i MAJID OICHTA I MOHAMED BAGUZ (Ànima Mater). Les autores expliquen un fet que passa habitualment a l'Estació de Figueres amb les persones migrades: les identificacions de perfil racial.

A Figueres, diàriament, es realitzen identificacions policials per raó de color de pell, origen o aparença física, a les estacions de tren i autobús, per part de la Policia Nacional, i també, en ocasions, amb col·laboració dels Mossos d'Esquadra i Policia Local de Figueres. Es viuen situacions de discriminació i criminalització, vulnerant els drets de les persones d’origen estranger de tercers països i que es troben en situació administrativa irregular. Sota el paraigües de dispositius antifurts o antidrogues, aquestes identificacions racialitzades tenen per objectiu tramitar ordres d’expulsió. Aquesta afirmació no és una generalització, és una realitat que provoca que les persones migrades evitin utilitzar el transport públic per a fer qualsevol gestió, ja que tenen por a trobar-se aquests controls policials.

El procediment policial és sol.licitar que s'identifiquin amb un NIE/DNI i un cop constatat que es troben en situació irregular es procedeix a la seva detenció i se’ls porta a la Comissaria de La Jonquera. Un cop allà, se’ls priva de llibertat, tenen dret només a una trucada, se’ls extreu el seu mòbil personal i els cordons de les sabates i se’ls explica el procediment de detenció, moltes vegades sense intèrpret. Aquesta situació de detenció pot durar fins a 72 hores, sense possibilitat d’informar la família o amics del seu estat o situació. A partir d’aquí s’inicia el procediment per falta administrativa d’expulsió.

Això no només ho han patit persones que es troben en situació irregular, sinó també persones que es troben en procés de renovació o en un procés de recurs per una denegació. Un cop finalitzada la burocràcia, els deixen sortir de la comissaria i han de buscar com retornar des de La Jonquera als seus respectius municipis, independentment de l’hora en la que se’ls hagi posat en llibertat i de l'obligació que tenen les forces policials de retornar a la persona al lloc on se l’ha detingut. Aquest procediment inicial d’expulsió representa una angoixa afegida a la situació d'estrès permanent que viuen les persones migrades sense haver comès cap delicte. A més, han de sol.licitar representació juridica, per què puguin presentar un recurs, amb l’objectiu que es pugui arxivar el procediment després de sis mesos. Tanmateix, aquestes situacions no sempre es resolen  favorablement i s’activa l’expulsió.

També destaquen les declaracions del tracte racista i inhumà que han manifestat durant aquests procediments, tant a les estacions de transport com a les dependències de la Policia Nacional. Les persones que han viscut aquest calvari, manifesten que han sentit un gran menyspreu, molta por, i que necessiten temps per a superar-ho i poder moure’s sense sentir que se’ls persegueix o tracta com a delinqüents, simplement per haver migrat dels seus països d’origen buscant oportunitats de benestar i millora vital.

No hauria d'existir cap conflicte entre Drets Humans i tasca policial, perquè la principal funció d'aquesta consisteix, precisament, en protegir-los. Les identificacions policials sistemàtiques racialitzades, són una forma més de racisme. Un racisme sistèmic, trascendint institucions, lleis i capes socials. Demanem el reconeixement institucional de l'existència del racisme als cossos de seguretat pública, que es crein mecanismes de control i avaluació interna (mitjançant formacions, formularis on s'especifiqui el motiu de la detenció, càmeres, ...) i un abordatge integral de la seguretat que posi èmfasi en la prevenció social, comunitària i policial, i posi fi, definitivament, a aquestes pràctiques racistes.