No comparo res, només somnio

PER SEBAS PARRA I NUÑO. Carta que fa Parra a l'autor de l'article "Sobre el compromís ètic del professorat", Juan González Martínez del Nucli Paulo Freire de la Universitat de Girona.

A propòsit de l’article Sobre el compromís ètic del professorat del company del Nucli P. Freire de la UdG Juan González Martínez.

A la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, amb els actes de graduació, fa unes setmanes acomiadàvem les noves promocions de mestres d’educació infantil i primària que d’aquí a poc formaran part d’un col·lectiu professional que, als darrers mesos de pandèmia, ha representat a la perfecció la idea del compromís amb la societat, amb una feina sovint menystinguda i amb uns infants que són el futur.  (...)  Confiem, com a societat, a poder retornar als mestres  l’agraïment  per aquest compromís, per  aquest no rendir-se en temps de pandèmia. Però, mentre va cristal·litzant aquest agraïment, que quedi constància del reconeixement al seu compromís ètic.

Benvolgut Joan, gràcies pel teu article i felicitats per deixar dit allò tant just i evident però que tant costa trobar escrit a casa nostra. Em refereixo al text destacat en negreta de les frases primera i última de l’article.

La casualitat ha fet coincidir la teva reivindicació que cristal·litzi l’agraïment social envers el demostrat compromís ètic del magisteri, generada a la graduació de l’última promoció de mestres de la universitat gironina, amb un document videogràfic editat per l’Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador, AEPCFA, sobre la cerimònia de la segona graduació d’alumnes indígenes de l’Escola de Computació Porlinda Álvarez de l’illa de Rama Cay, municipi de Bluefields, que va tenir lloc en aquesta ciutat agermanada amb Girona, el passat dissabte 3 de juliol. Un exemple de pura educació popular, mobilitzativa, participativa i solidària amb formes d’agraïment social i institucional i reconeixement popular en les antípodes dels nostres actes acadèmics.

No vull fer cap comparació. Ni estaria justificada ni em seria possible. Però t’he de confessar que m’ha fet enveja el vídeo nicaragüenc. I he imaginat les teves paraules emmarcades en una acte de graduació amb la presència i els parlaments del conseller i del rector, de les autoritats de la facultat i els estudis, de les autoritats de la ciutat que s’autoproclama «educadora i solidària» també, en una sala plena de gom a gom. I amb els parlaments, les mostres de cultura popular i, sobretot, el lliurament solemne de les acreditacions de la bona feina feta a alumnes i professorat.  I festa al carrer fent visible una altra gran victòria del compromís professional, social, ètic i polític de qui ensenya i qui aprèn, una altra gran victòria de l’educació.

Repeteixo no comparo res, només somnio.

Felicitats Juan i bones i merescudes vacances. Rep una abraçada forta i fraternal.

SEBAS PARRA I NUÑO és membre del Nucli Paulo Freire de Girona i de La Guerrilla Comunicacional.