No hauria de ser extraordinària

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. El Consell de Ministres ha anunciat una regularització extraordinària per a persones en situació irregular. Aquesta iniciativa és fruit de la pressió sostinguda de la societat civil i permetrà que milers de veïns i veïnes deixin de viure en la vulnerabilitat i la invisibilitat. Tanmateix, es qüestiona que la regularització sigui “extraordinària”, ja que garantir drets fonamentals hauria de ser la norma en una democràcia i no una concessió puntual.

A finals del mes de gener, el Consell de Ministres va anunciar l’obertura d’un període de regularització extraordinària per a persones que es troben en situació administrativa irregular. La notícia és, sens dubte, una bona nova. Benvinguda sigui! Però caldrà vetllar perquè sigui un tràmit real i efectiu.

Aquest procés ha de suposar la regularització de la situació de mig milió de persones obligades a viure des de la por i la inseguretat que comporta no tenir els papers en regla. Parlem de persones que, pel simple fet de no tenir una situació administrativa normalitzada, es veuen abocades a la vulnerabilitat, amb la porta tancada a drets que per a la gran majoria de nosaltres formen part de la nostra quotidianitat: drets laborals, dret a la lliure circulació, accés a serveis bàsics… No tenir papers no és només un tràmit pendent; és una condemna a la invisibilitat i una exposició diària a viure sota la vulneració de drets. 

Aquesta regularització no cau del cel, és fruit de la lluita sostinguda de la societat civil, d’associacions i xarxes d’entitats que fa dècades que treballen per garantir els drets de les persones migrades. Gràcies a aquesta pressió, milers dels nostres veïns i veïnes deixaran d’estar en una situació d’excepció i passaran a tenir, finalment, els mateixos drets que la resta. 

Un fet tan bàsic en una societat que es defineix com a democràtica, no hauria de ser una concessió. I aquí és on rau la contradicció principal: per què aquesta regularització ha de ser extraordinària? Per què garantir drets fonamentals ha de presentar-se com una mesura excepcional, puntual, gairebé caritativa? El que és extraordinari no és regularitzar, sinó mantenir durant anys milers de persones en una situació d’irregularitat forçada, persones necessàries per al funcionament de l’economia però excloses del sistema de drets.

S’ha normalitzat que hi hagi persones treballant, tenint cura dels nostres avis i àvies, sostenint sectors sencers de l’economia i de la societat, mentre l’administració els nega reconeixement i protecció. La regularització no hauria de ser una excepció, hauria de ser la norma. Perquè els drets no haurien de dependre del país de naixement ni d’un permís administratiu, i perquè una democràcia que només garanteix drets a alguns, en realitat, no els garanteix del tot a ningú.

Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a El PUNT AVUI >>