No totes partim del mateix punt

PER JUDIT SALA I VILASECA. El 8 de març recorda la lluita històrica de les dones pels seus drets i per la igualtat, reconeguda per l’ONU com el Dia Internacional de les Dones. Segons l'autora, malgrat els avenços, el patriarcat continua generant discriminacions en molts àmbits de la vida quotidiana. La interseccionalitat explica que aquestes desigualtats es viuen de manera diferent segons factors com l’origen, la classe social o l’orientació sexual.

A principis del segle XX, un VUIT de març, dones de diversos països del món van sortir als carrers per reivindicar el dret a vot, unes condicions laborals dignes i la igualtat entre dones i homes. Anys més tard, aquesta data va ser reconeguda per l’Assemblea General de les Nacions Unides com el Dia Internacional de les Dones. Tot i el pas del temps, i malauradament, la influència del patriarcat continua sent present en la vida quotidiana de moltes dones: al carrer, a la feina, a casa, als hospitals, al CAP, a les escoles, instituts, universitats, etc.

Ara bé, no totes les dones vivim aquestes discriminacions de la mateixa manera; el concepte d’interseccionalitat defensa que no és possible entendre ni combatre una sola forma d’opressió de manera aïllada. La teoria analitza com les diferents identitats socials d’una persona —com el gènere, l’edat, l’ètnia, la classe social, les capacitats, l’orientació sexual, la religió o la nacionalitat— interactuen entre elles i determinen tant les situacions de discriminació com les de privilegi. Per tant, la identitat social d’una persona es crea mitjançant la intersecció de múltiples categories socials. Aquesta combinació determina tant les oportunitats com les barreres que, una dona, pot trobar al llarg de la seva vida, i ens permet comprendre millor les desigualtats estructurals presents a la societat.

La defensa dels drets de les dones no pot desvincular-se de la interseccionalitat, és a dir, la discriminació per raó de gènere sovint es veu reforçada per altres opressions, com el racisme, el classisme, l’homofòbia, la transfòbia, l’edatisme o el capacitisme, entre d’altres. Per aquest motiu, la lluita feminista ha de ser inclusiva i conscient de totes aquestes realitats. Només reconeixent la diversitat i escoltant les veus més invisibilitzades podrem avançar cap a una societat més justa, equitativa i lliure de discriminacions.

La mirada interseccional també ens obliga a replantejar els feminismes hegemònics i a preguntar-nos a qui estan representant realment. No totes les dones parteixen del mateix punt ni disposen de les mateixes eines per defensar-se de les violències estructurals. Una dona blanca, europea i de classe mitjana no viurà les mateixes experiències que una dona racialitzada, migrant, amb diversitat funcional o en situació de pobresa. Ignorar aquestes diferències no només invisibilitza moltes realitats, sinó que fomenta desigualtats dins del mateix moviment feminista.

Per això, la lluita pels drets de les dones no pot ser parcial ni excloent. El feminisme no pot avançar si deixa persones enrere; hem de ser crítiques, conscients i compromeses amb totes les dones, especialment amb aquelles que gaudeixen de menys privilegis.

El VUIT de març no és només una data simbòlica, sinó una oportunitat per reflexionar, qüestionar privilegis i reafirmar el nostre compromís amb la justícia social. Dones, mares, filles i àvies, ens toca pensar, també, en aquelles que tenen menys privilegis, ajuntar-nos i lluitar unides per avançar cap a una societat més justa, lliure de discriminacions i on totes les persones puguin viure amb dignitat i sense por.

Reflexionem el VUIT de març, però també cada dia: denunciem les injustícies quotidianes i afrontem les desigualtats per combatre-les des de l’empatia i la humilitat. I tu, home que estàs llegint aquestes línies, corresponsabilitza’t: revisa les teves actituds i comportaments, reconeix el teu paper, no miris cap a una altra banda, i implica’t activament en l’acció!

Judit Sala i Vilaseca és tècnica de Projectes i Suport a Entitats a la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat al Diari de Girona >>