OPA BBVA-Sabadell: una operació financera allunyada del bé comú

PER ALBERT HEREU. Què hi ha darrera l'OPA BBVA-Sabadell? Segons l'autor s'hi endevina una desvinculació entre el sistema bancari i la seva funció essencial com a eina al servei de la societat.

L’oferta pública d’adquisició (OPA) de BBVA sobre Banc Sabadell representa un moviment estratègic de gran calat en el sistema financer espanyol. L’objectiu declarat: consolidar posicions de mercat i millorar l’eficiència operativa per sinergies econòmiques. Però, sota aquesta narrativa habitual en l’ortodòxia financera, s’hi amaga una realitat estructuralment preocupant des de la perspectiva de l’Economia del Bé Comú (EBC): la desvinculació creixent entre el sistema bancari i la seva funció essencial com a eina al servei de la societat.

Lògica de mercat versus valor social

La banca no és un actor neutre dins del sistema econòmic. És una infraestructura crítica, que hauria de respondre a criteris de servei públic. En teoria clàssica, la banca canalitza l’estalvi cap a la inversió productiva, tot facilitant el crèdit a empreses i famílies, fet que impulsa el creixement econòmic i la generació d’ocupació. Des del punt de vista de l’Economia del Bé Comú (EBC), aquesta funció essencial s’ha desvirtuat pel domini d’una lògica especulativa i poc democràtica en el sector financer. L’EBC proposa una redefinició profunda d’aquesta funció, on la banca no sols proveeixi fons, sinó que ho faci amb criteris ètics, de sostenibilitat i participació democràtica. El sistema bancari no només cal que estigui supervisat, sinó intervingut, en tant que representa entitats d’interès públic.

Tanmateix, l’OPA es fonamenta en criteris estrictament financers: maximització de beneficis per als accionistes, reducció de costos mitjançant l'eliminació de duplicitats (és a dir, destrucció d’ocupació), augment de la quota de mercat i reducció de la competència.

Riscos d’una concentració bancària excessiva

Des del punt de vista de l'estructura de mercat, aquesta operació accelera la tendència oligopolística del sistema financer espanyol. Amb menys entitats en joc, la capacitat de la ciutadania i de les pimes per negociar condicions justes disminueix. A més, les entitats més grans acostumen a deslocalitzar les seves seus de decisió, fet que augmenta la distància respecte a les necessitats concretes dels territoris i debilita l’ecosistema financer de proximitat.

Els bancs donen diners a qui no els necessita

L’evidència empírica mostra que les fusions bancàries tendeixen a concentrar recursos en operacions de baix risc i alta rendibilitat (com la inversió financera especulativa o l’endeutament sobirà), i redueixen la disponibilitat de crèdit per a projectes petits i mitjans, socials o cooperatius. Això és incompatible amb un sistema financer que incentivi el valor social afegit, el teixit productiu arrelat al territori i les activitats sostenibles.

El paper de la ciutadania: cap a una sobirania financera democràtica

Aquesta OPA posa sobre la taula una pregunta de fons: qui controla els fluxos de capital? Necessitem democratitzar la banca a través d’una banca pública, d’institucions que operin amb transparència i de criteris de retorn social. L’OPA del BBVA sobre Sabadell no és només una operació de concentració empresarial. És un símptoma d’un sistema financer que opera d’esquena a la societat. Des de l’EBC es reclama una profunda reorientació del sistema bancari: de la maximització de beneficis a la maximització del bé comú. Aquest és el veritable repte: garantir que els diners de la gent estiguin realment al seu propi servei.

Albert Hereu, president EBC Girona

Article publicat a Diari de Girona >>