Pals a les rodes
PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor exposa alguns dels problemes que comporten per a les entitats, les convocatòries de subvencions i els retards en els seus pagaments.
Un tema recurrent en les assemblees i trobades de les entitats socials i les de cooperació internacional són tots els problemes derivats d’una excessiva burocratització de les subvencions públiques i dels greus endarreriments en els seus pagaments. Aquestes situacions són una constant, i posen en perill l’atenció a les persones més vulnerables i la supervivència de les entitats.El sistema de subvencions públiques de lliure concurrència s'ha convertit en un autèntic calvari per a les entitats petites que depenen de voluntariat. D’una banda, les entitats massa sovint han d’avançar els diners que l’administració pertinent no paga a termini, per no deixar tirades les persones més vulnerables a qui van destinats els serveis o projectes. Però per si no n’hi hagués prou, la complexitat administrativa exigeix uns alts coneixements de gestió, que afavoreixen la professionalització de les ONG i entitats, i les allunyen de la seva essència. A més, la necessitat de transparència ha derivat en una fiscalització exagerada, que és el nou mantra per a legitimar els pals a les rodes.
Si tenim present que en alguns casos les administracions triguen fins a 8 mesos a confirmar si una entitat ha estat beneficiària d’una subvenció, obligant-les a avançar els diners amb fons propis o personals, o fins i tot a paralitzar projectes essencials, no ens estranyarà saber que moltes entitats s’estan plantejant plegar.
I encara n’hi ha més, algunes convocatòries obliguen a executar els projectes dins l’any natural. La qual cosa, fa que si els ajuts es cobren al novembre o desembre, les entitats hauran de fer tot el que estigui previst en poques setmanes, i justificar les despeses abans de finalitzar el mes de gener. Un panorama desolador, estressant i del tot ineficaç. I sí: les entitats complim rigorosament amb les nostres obligacions administratives, mentre que les administracions, no.
El teixit associatiu és fonamental per a una societat més justa i participativa. Som agents de canvi que donem veu a col·lectius invisibilitzats i cobrim mancances d'un sistema públic sovint ineficaç. Per això, cal un canvi urgent: simplificar subvencions, garantir un finançament ràpid i estable, i reconèixer la tasca de les associacions.
Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries
Article publicat a El Punt Avui>>
