Per què continuen emigrant de Colòmbia

PER YESICA QUINTERO. L'autora parla de les escletxes i vulneracions en els drets bàsics que afecten el benestar socioeconòmic dels colombians i colombianes i que els empenyen a seguir emigrant, tot i l'Acord de Pau signat ara fa 4 anys.

Trenta anys després de l’última onada migratòria reconeguda a Colòmbia (migracions amb destinació a Espanya, originades als anys noranta), el fenomen migratori és creixent i heterogeni, ja que segons dades de l’ONU, l’any 2019 Colòmbia va registrar, juntament amb el Brasil, una de les xifres més elevades d’emigrants residents fora d’Amèrica del Sud: al voltant d’1,57 milions de colombians.

Una ironia si tenim en compte que fa 4 anys es va posar fi al conflicte armat intern, amb la subscripció d’un Acord de Pau amb les guerrilles de les FARC-EP i que això hauria d’haver representat un avenç en matèria de seguretat, creixement econòmic, protecció dels drets fonamentals i d’ampliació dels drets econòmics, socials i culturals.

Per contra, la violència continua subsistint en forma de desaparicions, homicidis i massacres. Segons la JEP entre l’1 i el 24 de gener del 2021, cada 41 hores es va produir l’homicidi d’un líder social, cada 4 dies una massacre i cada 5, la mort d’un excombatent de les FARC-EP.

Amb la crisi econòmica generada per la pandèmia la taxa de desocupació va ser de 14,2%, augmentant en 1,6 punts, i la taxa de pobresa va pujar en 42.5%, cosa que va afectar 21 milions de persones.

Tot plegat, se suma a les grans bretxes socials i econòmiques existents; per això, segons l’últim informe de l’Índex de Desenvolupament Regional per a Llatinoamèrica (IDERE LATAM), que inclou 25 variables en vuit dimensions: educació, salut, benestar i cohesió, activitat econòmica , institucions, seguretat, medi ambient i gènere, «Colòmbia és el país amb més desigualtats territorials de Llatinoamèrica». (Forbes, 2020).

Cal doncs començar a comprendre les deficiències en la garantia dels drets bàsics que afecten el benestar socioeconòmic dels colombians, la inacció de l’estat en la garantia de condicions de seguretat, el panorama de vulneració de drets fonamentals que subsisteix amb el postconflicte i les bretxes de desigualtat, com a factors claus en l’emigració de colombians, per tal que les barreres d’immigració i asil de països receptors (especialment els Estats Units i Europa) no impedeixin visualitzar la situació d’aquest grup i en conseqüència, no dificulti el reconeixement dels colombians a l’exterior.

YESICA QUINTERO és advocada i membre de l'Asociación Sociocultural de Colombianos para la Integración- Girona

Publicat al Diari de Girona >>