Per què la pau no està de moda

PER ÀNGEL VÀZQUEZ I VIU. Segons l'autor, la pau és un procés lent i complex, difícil de transmetre en un món on la violència, més espectacular, domina els mitjans i el discurs públic. En un món que busca immediatesa i simplifica la guerra en termes de bons i dolents, la pau queda marginada, tot i ser desitjable.

La pau no és atractiva, no mobilitza, no commou. La violència, en canvi, la consumim tothora. Com és? Els mitjans de comunicació promouen l’espectacularitat de l’acció, de les imatges potents i dels drames que acompanyen les informacions dels conflictes armats. Tot passa ràpidament i produeix emocions fortes.

Per contra, la pau no és espectacular, i és lenta. No ens aporta acció, imatges impactants o entreteniment esfereïdor. Tampoc s’aconsegueix al moment. És un procés lent i llarg de negociacions, molta diplomàcia, reconstrucció de la confiança i justícia restaurativa. La signatura d’un tractat de pau és notícia un dia. Però el manteniment d’aquesta al llarg dels anys ja no és notícia.

No està de moda, tampoc pel relat. Tenim societats molt polaritzades on els discursos que més sonen són els de la confrontació que veiem en la política municipal, autonòmica, estatal, europea i mundial. A més, el discurs de la guerra és molt simplista: bons contra dolents.

La pau, en canvi, requereix entendre els matisos, reconèixer que totes les parts tenen pors i greuges i acceptar solucions que potser no són perfectes per a ningú, però són viables per a tothom. El discurs ja no pot ser simplista i aquesta complexitat és difícil de transmetre en un tuit o en un titular. Si hi afegim els cicles electorals cada quatre anys, tindrem accions i estratègies de curt termini que ajudin a tornar a guanyar unes eleccions. Als governs sembla que els és políticament més rendible reaccionar a una crisi que invertir a prevenir-la. I no seré ingenu de no parlar dels interessos creats en la indústria que es beneficia econòmicament de la inestabilitat mundial, dels conflictes armats i de les guerres. Un negoci transfronterer tan lucratiu que segons les dades del Sipri per al 2023, va assolir el rècord històric de despesa mundial en dos bilions tres-cents mil milions d’euros que els països del món ens hem gastat comprant armament, pagant sous o posant en marxa operacions militars. La pau, tot i ser molt desitjable, no està de moda en el discurs públic perquè és menys espectacular, més lenta i més complexa que el conflicte. I en aquests moments de la cultura de la immediatesa, no hi troba espai. Tota una gran contradicció, una més, de la humanitat.

Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a El Punt Avui >>