Qui pateix aquesta calor?

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor defensa que les conseqüències d'aquesta canícula i de la calor extrema no afecten a tothom per igual, sinó que responen a una clara desigualtat social i econòmica. Per a ell, la manca de refugis climàtics, el mal aïllament dels habitatges envellits i les dificultats per accedir a sistemes de refrigeració converteixen les llars de renda més baixa, especialment les persones grans que viuen soles, en les principals víctimes del disconfort tèrmic. Davant d'aquesta vulnerabilitat agreujada pel canvi climàtic, sosté la necessitat d'actuar immediatament amb mesures com la subvenció redistributiva d'equips de climatització i la millora estructural dels barris i habitatges, i qüestiona si s'està fent prou per garantir que tothom pugui afrontar aquestes temperatures en condicions dignes.

Enguany hem tingut el juliol més calorós dels últims 75 anys; el Mediterrani bull a màxims històrics, arribant als 33°C a la costa de Mallorca, i aquest 2026 el país s’ha autosuperat assolint la xifra rècord de 20 dies en què s’han ultrapassat els 40°C. En resum: avui farà més calor que ahir i menys que demà. I amb aquesta tendència a l’alça tots busquem com fugir de la calor i cercar el cada cop més preuat confort tèrmic. Pugem a la muntanya o baixem a la platja, ens dutxem abans d’anar a dormir o simplement fantasiegem sobre viure a Dinamarca, que a l’agost s’hi deu estar més fresc. Però, tot i que el sol el té tothom sobre el seu cap, la realitat és que les conseqüències negatives d’aquesta canícula no ens afecta a totes i tots igual. Els estudis que exploren la relació entre morts i calor apunten que el perfil de persona que en pateix els efectes més devastadors és el d’una dona gran de renda baixa que viu sola.
Aquesta és una de les conclusions d’un informe recent de l’IDRA, que ho atribueix a l’absència de verd urbà o refugis climàtics propers i sobretot a la presència d’edificis envellits, mal aïllats i mancats d’aire condicionat. L’estudi aprofundeix en aquest últim aspecte: al llarg de l’any les llars vulnerables acumulen unes 600 hores més a la zona de disconfort tèrmic que la resta. Aquesta disparitat és significativa si a més es té en compte una altra dada: només quatre de cada deu llars amb menys de 1.000 € d’ingressos disposa de sistemes de refrigeració, mentre que les que superen els 3.000 € són set de cada deu. És a dir, les famílies de renda més baixa viuen en edificis més mal preparats per resguardar-se de les altes temperatures i alhora disposen de menys mitjans per combatre-les. I davant d’això quines receptes podem oferir? El mateix estudi ho apunta. D’una banda, cal implementar solucions a curt termini, com la subvenció d’aparells de refrigeració tenint en compte criteris redistributius, reforçar les xarxes de refugis climàtics i establir plans de contingència durant els episodis de calor extrema. De l’altra, mesures per fer ciutats més resilients al canvi climàtic centrades a millorar els habitatges o les escoles, democratitzar l’accés a les energies renovables o renaturalitzar els barris. En resum: demà farà més calor que avui, però és avui que hem d’actuar per garantir que tothom pugui afrontar-ho en condicions.

Àngel Vàzquez Viu, copresident de la Coordinadora

Article publicat a El Punt Avui