Semàntica ultra
PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor parla de l'estratègia de l'ultradreta amb el capgirament del sentit semàntic, que també ha arribat en l'intent de legitimar els atacs a la flotilla Sumud.
La semàntica de l’extrema dreta mira de confondre capgirant el sentit de les paraules: a l’atac en diuen defensa; a les defensores de drets humans, terroristes; i a qui denuncia el genocidi palestí, antisemita. Ho fa Netanyahu, Putin, Trump i, fins i tot, la nostra Pilar Rahola, per a qui l’ONU —que ha acusat Israel oficialment de genocidi— deu ser un organisme antisemita.Confusió, idees simples, violència verbal, mitges mentides, cites descontextualitzades, barroeria i manca d’escrúpols: aquestes són les armes del llenguatge ultradretà. Des de la trinxera més ultra, es buida les paraules del seu sentit original i es recarreguen de perversitat: quan Isabel Ayuso parla de “llibertat”, no es refereix a l’emancipació col·lectiva noviolenta que defensava Gandhi ni a la igualtat de drets civils, per la qual va lluitar Martin Luther King. La seva “llibertat” significa menys impostos, menys regulació, i més carta blanca a l’empresa privada.
A Catalunya, l’extrema dreta segueix un guió similar. Quan Sílvia Orriols criminalitza el salvament marítim d’Open Arms, titllant-los de fomentar el tràfic de persones, està disparant contra el dret marítim internacional i contra un principi humanitari universal: deixar morir algú mai pot ser una opció. En la seva obsessió contra la immigració, insisteix a presentar-la com una “càrrega”, obviant que paga impostos i que contribueix a les pensions, i que la solidaritat no és contrària al benestar intern.
Menció a part es mereixen els atacs a la flotilla Sumud. Les capelletes ultradretanes carreguen contra les personalitats polítiques i contra les activistes que s’hi han embarcat. La flotilla és una iniciativa sorgida per suplir la paràlisi dels estats davant una monstruositat que la ciutadania es nega a digerir. I és una lliçó majúscula de solidaritat que ens recorda que si la comunitat internacional no actua, la societat civil s’organitza.
Davant el bloqueig d’Israel a l’entrada d’aliments, aigua i medicaments, la societat civil ha posat rumb a Gaza, convertint-se en motor de denúncia i humanitat, i per recordar-nos que les causes de les vulneracions de drets són globals i ens toquen a totes, i que quedar-se quiets, callats i indignats és del tot insostenible.
Àngel Vàzquez Viu, és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries
Article publicat a El Punt Avui >>
