Si la cooperació fos "trending topic"

PER JUDIT SALA. L'autora contraposa beneficis i riscos d'una cooperació al desenvoluapament que sigui tendència i deixi de banda l'objectiu essencial de millorar les condicions de vida globals i l’assoliment d’un impacte positiu i sostenible.

A finals de 2024, el govern català anunciava un increment de set milions d’euros al finançament de projectes de cooperació al desenvolupament. Aquesta mesura reforça el paper de Catalunya en l’escena internacional i consolida el compromís institucional amb una cooperació transformadora.

Quan parlem de cooperació al desenvolupament parlem de col·laborar, compartir i teixir sinergies amb dues o més parts, ja sigui en l’àmbit local o en l’internacional. Aquesta relació es fonamenta en l’assoliment d’un objectiu comú durador, a través de la confiança, molta feina col.lectiva, compromís i voluntat. Per contra, quan diem l’expressió “estar de moda”, ens referim a quelcom passatger, que reflecteix les tendències i preferències d’un moment concret i efímer.

Imaginem-nos un escenari en què la cooperació estigués totalment en auge. Què comportaria? En primer lloc, que els valors associats a la cooperació -col·laboració, suport mutu, solidaritat…- guanyarien popularitat i s’acabaria promovent la col·laboració i la transmissió de coneixement entre entitats, persones, països i comunitats. Reflectiria, també, un augment de la responsabilitat social que podria traduir-se en una contribució efectiva en la resolució de conflictes, un impuls en la promoció de la pau, i en la millora de les condicions arreu. Però “no sempre és or allò que brilla” i aquest auge també pot ser mirat en negatiu.

Si la cooperació internacional es convertís en una tendència -ara mateix tenim clar que no ho és-, podria esdevenir una acció simbòlica, superficial, mancada de compromís real. De vegades, fins i tot podria fomentar actituds paternalistes, on el cooperant assumís un rol de salvador, amb poca comprensió de les necessitats reals de les comunitats. Aquesta actitud podria activar una transmissió de valors desconnectats de la realitat local, desviant l’atenció dels veritables objectius: la millora de les condicions globals i l’assoliment d’un impacte positiu i sostenible.

És important, a més, tenir present que a vegades les tendències poden anar lligades a un interès polític i econòmic de determinats països. Imaginem-nos ara, projectes solidaris destinats a millorar la imatge internacional d’un país, o la participació en iniciatives globals i determinades donacions d’ajuda humanitària que, en determinats contextos, poden convertir-se en eines per reforçar la influència mundial d’un país. Arribats a aquest cas, podria desvirtuar i fins i tot comprometre el compromís social real i desvirtuar del tot el sentit de la cooperació.

La cooperació al desenvolupament necessita estructures clares, seguiments i avaluacions que garanteixin la coherència i l’eficiència de les accions. Retre comptes. A més, cal tenir en compte que la multiplicació d’actors i projectes sense coordinació efectiva pot diluir l’impacte global i generar duplicitats o confusió a les comunitats locals, i pèrdua d’eficiència i d’impacte. Així doncs, tot i que un escenari on la cooperació sigui trending topic pugui semblar atractiu, només ho serà si genera un impacte social que contribueixi al desenvolupament sostenible i durador, convertint-se en una autèntica eina transformadora. I perquè ho sigui, s’ha d’actuar amb empatia, transparència i escolta activa, treballar des de la proposta -no des de la imposició-, i tenir molta capacitat d’adaptació, compromís i solidaritat. Però, sobretot, cal estar oberta a aprendre: de l’altra, de l’entorn i d’una mateixa. Perquè cooperar també és créixer, col·lectivament i personalment.

Judit Sala. Tècnica de projectes Coordinadora d’ONG Solidàriesç

Article publicat a Diari de Girona >>