Socialment hem de poder garantir els drets dels infants

PER MÒNICA GIBANEL. L'autora explica com afecten algunes vulneracions en els seus drets a molts nens i nenes catalans , en el seu dia a dia i llença una demanda: que la ciutadania es comprometi socialment a protegir els drets dels infants.

El 20 de novembre es commemora l’aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’infant. Fa 34 anys, atenent a la vulnerabilitat i fragilitat de les nenes i els nens, quedava recollida de forma específica la necessitat de protecció i cura vers els infants; així com la seva titularitat sobre tots els drets reconeguts per la Declaració universal dels Drets Humans.

No obstant això, a Catalunya, tot i el desplegament de la Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència, LDOIA del 2010, que volia garantir aquesta protecció de drets, hi ha molts infants víctimes de la transgressió dels seus drets fonamentals en diversos àmbits. Segons la darrera Enquesta de Condicions de Vida, gairebé dos milions de persones a Catalunya es troben en situació de pobresa o exclusió social. La renda mitjana per persona es distribueix de forma desigual en els municipis, i en molts territoris és inferior a 9.000 euros anuals (menys de 7.000 a zones censals del territori de Salt per exemple). Una situació que afecta els drets dels infants en el seu dia a dia, a partir de la vulneració d’aquests en l’habitatge, l’educació, la salut, el benestar personal i l’exercici de la seva participació plena.

Aquesta situació d’exclusió i precarietat econòmica viscuda pel 31,7% d’infants a Catalunya deriva en una privació de material severa (11,6% infants) i en situacions de malnutrició alimentària, contextos emocionals de forta fragilitat que poden derivar en patologies com trastorns d’ansietat i trastorns d’estat d’ànim, com indica l’última Enquesta de Salut de Catalunya.

Si ens imaginem un dia de tornada de l’escola d’alguns infants catalans que viuen una situació més afavorida, pensem en aquells moments on la mainada, en espais acollidors i tranquils, explica i comparteix amb la família el que ha viscut aquell dia. Però molts infants viuen en situacions d’inestabilitat i exclusió residencial, en habitatges precaris, en cases ocupades, en situacions d'amuntegament sense espais propis on descansar, i en situació de pobresa energètica.

A terres gironines, les entitats socials van detectar que, de les persones ateses, el 75% viu en situació de pobresa energètica i, sovint, en situacions d’angoixa permanent, per part de les seves famílies, pel risc a un desnonament o per haver d’escollir entre pagar un lloguer, fer la compra d’alimentació o roba i/o poder fer activitats extraescolars. Per tant, la llar com a espai de protecció on tots els infants volen tornar es converteix en un espai de temor i inestabilitat, on les seves famílies lluiten cada dia per poder garantir a les seves filles i fills un futur de qualitat i una vida digna.

Si pensem en l’educació com a garantia de futur i projecte vital, també hem de reconèixer que moltes de les motxilles dels nostres infants pesen i van carregades d’aquestes desigualtats socials que generen desigualtats educatives. És necessari poder invertir el 6% del PIB en educació i aplicar mesures contra la segregació escolar, que és un factor que va en contra de garantir l'equitat educativa.

Finalment, en famílies en situació precària, estudiar després de l’ESO no és tan fàcil, tant per la manca de beques per cursar estudis post-obligatoris, com per la limitació de les oportunitats educatives fora de l’horari lectiu (només el 66% infants d’aquestes famílies fan activitats fora horari escolar, perdent 190 hores d’aprenentatge).

Per tant, com es pot tenir un rendiment escolar o una situació de salut adequada sense tenir garantits els drets bàsics? Com afecta a la interrelació amb altres infants de diferents classes socials si estem en entorns segregats? Com pot un infant tenir benestar personal si veu els progenitors angoixats perquè no arriben a final de mes? Com poden tenir hàbits saludables si han d'anar a buscar aigua a la font? Per tot plegat, garantir els drets implica tenir una mirada transversal en el desenvolupament de les polítiques públiques en tots aquells àmbits que els afecta en la seva vida quotidiana. Com a societat ens hem de plantejar urgentment que la protecció a la infància i la garantia dels seus drets és una obligació de totes.

MÒNICA GIBANEL és psicòloga i directora territorial a Girona del Casal dels Infants.

Article publicat a Xarxanet >>