Sortint del bucle

PER ISABEL HIDALGO. Un vídeo aparentment innocent sobre immigració capta l’atenció i fa que l’algoritme comenci a mostrar contingut similar constantment.
A poc a poc, l’usuari entra en una dinàmica on només veu opinions semblants, reforçades per la interacció amb altres usuaris. Això crea una bombolla informativa i una cambra d’eco que limita la diversitat de perspectives i reforça creences sense contrast. Per evitar-ho, diu l'autora, cal un esforç conscient per exposar-se a opinions diverses i fomentar el pensament crític.

Tot comença amb un vídeo qualsevol. Una tarda, mentre esperes l’autobús, obres instagram i et trobes un reel que parla sobre immigració. El vídeo és curt, directe i ple d’afirmacions contundents. Et crida l’atenció perquè sembla que t’estigui parlant a tu! T’identifiques amb alguna de les situacions que explica. El mires fins al final, li dones un like, i segueixes fent scroll. 

Al vespre et tornes a connectar i t’apareix un altre vídeo semblant. I després un altre. I un altre més. Tots són molt semblants. Els mires amb curiositat perquè estan ben fets. Alguns et semblen exagerats, d’altres et fan dubtar, però te’ls mires sense pensar massa. En aquest instant l’algoritme ja t’ha calat: el tema t’interessa. 

L’endemà, quan tornes a entrar, el teu feed és diferent: els reels sobre immigració s’han multiplicat. Ja et comencen a sortir testimonis que parlen en primera persona, un xic radicals, però tenen molts comentaris de recolzament perquè se senten atacats o amenaçats per alguna condició. Ningú s’hauria de sentir mai així. Em generen empatia, no suporto veure patir a algú, els poso un comentari d’ànims. 

Algú em posa un like al meu comentari, i em referencien en algun altre fil de discussió. Totes les persones pensen com jo, potser estic trobant el recolzament i les afinitats que no havia trobat fins ara en les meves amistats; l’homofília entra en joc. Allò que va començar com una curiositat, ara comença a ser el meu grup de relació i, a més, tothom pensa igual. “Si tanta gent pensa el mateix, potser tenen raó, i això és el que haig de pensar (information cascade).” 

I ja hi ets, la bombolla de filtres (filter bubble) ja t’ha submergit en un bucle del que et costarà molt sortir. L’algoritme t’ha enterrat en una cambra d’eco (echo chambre), un espai on només rebràs informacions que confirmen el que veus, sense contrast d’informació, sense dissidències, sense haters. Formes part d’una tribu digital (digital tribalism) que posa a l’agenda digital (agenda setting algorithmic) el teu tema. I aquest, esdevé la teva realitat, i la del teu entorn. 

El problema no és només la repetició i la retroalimentació, sinó la manca de perspectives diferents i la validació de qualsevol contingut, sigui fake o no. Els matisos desapareixen, i les opinions contràries es veuen com una excepció o una provocació. “Ja tinc dret a noquejar tothom que pensi diferent.” 

Per això, ara més que mai, és necessari sortir del bucle, però requereix un esforç conscient. I per sortir del teu clúster has de trencar la teva cambra d’eco i tenir valentia per exposar-te a opinions diverses, que et faran obrir una finestra i poder accedir a contingut divers que et faciliti poder tenir esperit crític i informació contrastada. Perquè les cambres d’eco no són culpa només dels algoritmes, sinó de la pròpia necessitat de confirmation bias (la recerca d’informacions per confirmar el que pensem). Però aquesta opinió ha de ser veraç i, sobretot, respectuosa amb la dignitat humana. 

Fer counter speech, o el que és el mateix, buscar discursos de resposta als nostres temes habituals ens posicionarà, sense dubte, en un altre punt de partida. Comptes com Safia El Aaddam, que parla sovint d’identitat i racisme quotidià; Moha Gerehou, periodista que analitza la discriminació des d’una perspectiva informativa; o projectes col·lectius com Afroféminas, que comparteixen testimonis i debats sobre racisme i feminisme, fan exactament això, oferir continguts diversos per evitar que qui les segueix, caiguin en el bucle. Perquè potser podem fer una cosa que l’algoritme no espera: mirar més enllà. 

Isabel Hidalgo és tècnica d'Educació Global de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a Diari de Girona >>