Tecnofeixisme

PER NÚRIA CUADRAT PÈLACH. L’article critica durament el manifest de Palantir, que defensa l’ús de la intel·ligència artificial com a nova eina de poder militar i de dominació global, substituint la dissuasió nuclear. Des d’una perspectiva pacifista, s’hi contraposa que la seguretat real es basa en el desarmament, els drets humans i la satisfacció de necessitats bàsiques, no en la vigilància ni el “hard power”.

Aquests últims dies, ha fet eclosió una nova bomba mediàtica que destrueix qualsevol esperança a la democràcia i pau mundial: el manifest publicat a X pels CEO ’s de Palantir (companyia americana de programari, serveis i anàlisis de dades massives especialitzada en IA aplicada a exèrcits i forces armades).  

En aquest, Palantir afirma que l’era atòmica ha acabat i que la dissuasió en aquest segle es basa en el programari i la intel·ligència artificial. Per aquest motiu, Silicon Valley té el “deure moral” d’armar l’exèrcit i així, mantenir el poder d’Occident a través d’una IA com a arma de defensa. 

Des del pacifisme, està comprovat que la seguretat no prové de la carrera d’armament, sinó ben al contrari, del desarmament i la desnuclearització mundial, i que tot i les clares avantatges que ofereix la IA a la societat d’aquest mil·lenni, cal regular-la, precisament, per evitar discriminacions i violacions de drets humans.

En el manifest, gosa a més, dividir les cultures en “superiors” i “regressives i nocives”. El marc ideològic etnocentrista que legitima aquesta violència cap a altres cultures xoca de ple amb les teories clau del pacifisme que estableixen que la pau es basa en el reconeixement dels drets i la dignitat inherent de les persones. Una pau que busca destruir les narratives colonials i racistes que Palantir exporta.

El manifest publicat, parla de la seguretat d’estat advocant pel “hard power” i la creació de xarxes de vigilància global per “caçar enemics”, eco d’un KKK del segle passat que s’ha traslladat als programaris informàtics del s. XXI. Una seguretat basada en el domini militar i tecnològic que res tenen a veure amb les que les enquestes han demostrat que les persones busquem: la que satisfaci les nostres necessitats bàsiques: habitatge, salut, alimentació…

L’empresa nordamericana, prioritza la protecció de les estructures de l’Estat, que sabem que són autoritàries i gens democràtiques. Contràriament, el pacifisme ho fa des de la priorització de la vida i la dignitat dels individus davant qualsevol classe de violència (cultural, estructural o directa). 

L’empresa també fa mofa del “complex industrial de les reunions”, vantant-se d’evitar debats llargs i buits de contingut. El model que proposa és un model “tecnofeixista” on s’elimina la participació i es concentra el poder decisiu en el binomi govern-indústria militar. Si la democràcia real surt de la paraula, el diàleg i la deliberació pública, quina societat imaginem on les decisions siguin preses sempre pel militarisme i el cap d’Estat?  

El manifest que resumeix el llibre The Technological Republic, defensa una lògica de dominació i poder d’una elit de l’Estat i l’empresa armamentística amb l’objectiu d’identificar i “aniquilar” l’enemic amb l’ús de la tecnologia. No calen cambres de gas, ni presons a Guantánamo, ni bombes atòmiques per derrotar els enemics del capitalisme dels EUA. Només els programaris que es gestionen des de l’empresa i la IA al servei de la guerra. 

El conflicte d’interessos, la diversitat i la riquesa cultural han passat a ser una amenaça i no una oportunitat de transformació social: Palantir i les elits d’extrema dreta no afronten les causes profundes dels problemes mundials, sinó que les provoquen, les alimenten i les utilitzen per arrassar qualsevol iniciativa que els impedeixi assolir el control absolut de les polítiques mundials. 

Nosaltres, mentrestant, seguirem posant les persones i la vida al centre, perquè és offline on podem crear vincles, defensar la convivència i plantar cara a un goliat tecnofeudalista que ens vol sotmetre. I si la pau és una utopia, la farem nostra imaginant una societat justa i harmònica, que és al cap i a la fi, la que totes volem.

Núria Cuadrat Pèlach és tècnica d'Educació Global i Pau de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a Diari de Girona>>