Un contrasentit : la participació de l’exèrcit en espais educatius

PER IMMA CASANOVAS I RAMON PALOL. Per als autors la guerra no genera Pau sinó que només perpetua mort i destrucció. Per això proposen
substituir l’antic dogma “si vols la Pau, prepara la guerra” per educar en Pau i noviolència, especialment a les escoles. Segons els autors, la societat i les institucions han d’invertir en aprendre, ensenyar i promoure la Pau per protegir la vida i la convivència.

Els humans som ben beneits, per dir-ho d’una manera suau. Ens hem passat la vida amb un axioma que justifica aquesta beneiteria: “Si vols la pau, prepara la guerra”. Com si no en tinguéssim prou de milions de persones assassinades, violades, torturades; com si no en tinguéssim prou de països destrossats i de terres arrasades. «Ens hem de defensar», ens diuen. Però aquesta màxima només provoca més mort i destrucció. No veiem que aquest camí ens porta a qüestionar-nos seriosament el futur de la vida a la Terra?

Potser ja seria hora de canviar l’antic dogma, per aquest altre: “Si vols la Pau, prepara la Pau”. I com es prepara? Primer de tot, aprenent-la. Això ha de fer-ho cadascú en els àmbits que li son propis. Però a l’escola s’hauria de fer de manera especial. I no és que no es faci: educació per la Pau, el Dia escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP), la mediació, la resolució de conflictes de manera noviolenta... Son aprenentatges que s’han de continuar oferint, incrementar i aprofundir. I encara s’hauria de fer-ne molts més. 

Però abans que res s’hauria d’evitar ensenyar que la violència és necessària per tenir Pau i que només podem defensar-nos amb les armes. Per això no s’hauria de dir als nois i noies que incorporar-se a l’exèrcit o sostenir-lo sigui un bon camí per la Pau. La guerra només genera més guerra i la mort només porta més mort. La història n’és testimoni.

Potser se’ns dirà que aquests no son temps per a pacifismes. La geopolítica mundial sembla conduir-nos cap a la confrontació i el rearmament. L’increment de despeses militars està a l’ordre del dia i una Europa que després de la Segona Guerra Mundial, semblava apostar per la contenció i les vies diplomàtiques ara està fent el contrari, tal com posen de relleu les desorbitades despeses en Defensa. Tampoc és vàlid fabricar-se un enemic a mida per justificar aquestes ingents despeses que posen en perill de fallida sectors fonamentals com la sanitat i l’educació. 

Tenim l’exemple de la guerra d’Ucraïna: algú pot creure’s, de veritat, que un exèrcit que hi està empantanegat des de fa quatre anys és una amenaça real per a tot Europa? Ens diran que el problema no és el rearmament sinó la descoordinació dels exèrcits europeus i que caldria un únic exèrcit per a Europa. Però la nostra crítica és per a qualsevol exèrcit.

Les armes no són el camí per la Pau. Per això la presència de l’exèrcit a l’ExpoJove de Girona o al Saló de l’Ensenyament a Barcelona no té cap ni peus. El jovent ha d’aprendre que les armes no són la solució. Tot el contrari. Són part de problema i un bon negoci per a la indústria armamentista que s’enriqueix amb la mort i el sofriment. De fet, si la guerra no fes diners en veuríem moltes menys. Cal aprendre la Pau, no pas la guerra.

Però, i si ens ataquen? I si sorgeix una emergència? Sí, ens hem de defensar, hem d’actuar de manera decidida i solidària. Però no necessàriament amb armes tal com ens volen fer creure. Multitud d’experiències, testimonis i treballs ho avalen. 

I sobre el paper que, de vegades, fan els exèrcits en situacions d’emergència fent tasques humanitàries, què n’hem de dir? La resposta és ben senzilla. Només cal, en aquestes situacions, organització i recursos. No calen les armes. Ni fingir que una organització pensada per a la guerra esdevé una suposada organització humanitària. No ens confonguem: l’exèrcit no és una ONG. Ens calen bombers, sanitaris, mestres... No pas soldats.

Per això, l’escola i la societat, s’haurien de centrar a educar per la Pau i bandejar totes les propostes que insisteixen que la Pau es defensa amb la guerra. I les institucions han de posar-hi els recursos necessaris, que per això les paguem. La situació mundial ja és prou greu com per anar atiant els focs que esclaten arreu. Aprenem la pau. Apostem per la vida (la nostra i la dels altres) i no la posem en risc. Seria lamentable assistir a la destrucció del món perquè els humans som tant beneits que no entenem que aprendre la guerra no ens porta la Pau.

Imma Casanova i Ramon Palol són membres de la plataforma Aturem les guerres- Girona

Article publicat a Social.Cat >>