Un estiu per a tothom?

PER ARTUR ALTABÀS. L'autor posa de manifest la manca d'accessibilitat en molts espais d'oci durant l'estiu, un problema que impedeix a moltes persones gaudir-ne plenament. L'autor defensa el concepte d'accessibilitat universal, que va més enllà de les adaptacions bàsiques i promou el disseny inclusiu des de l'inici, com a exercici de responsabilitat col·lectiva.

Quan pensem en l’estiu, sovint ens venen al cap imatges de concerts a la fresca, dies de platja i tardes de conversa en una terrassa o un «xiringuito». És l’època del gaudi, del descans i de compartir l’oci amb amics o família. Però, enmig d’aquest relat tan estès, hi ha una part de la ciutadania que no hi pot participar amb les mateixes condicions. Perquè molts d’aquests espais d’oci, encara avui, no estan pensats per a tothom.

El problema no és només la manca d’adaptacions concretes. És, sobretot, una qüestió de mirada. I aquí és on entra el concepte d’accessibilitat universal, un principi que va molt més enllà de posar una rampa o instal·lar un bany adaptat. L’accessibilitat universal és aquella que garanteix que qualsevol persona, sigui quina sigui la seva condició o situació, pugui fer ús d’un espai, un servei o una activitat de la manera més autònoma possible, amb seguretat i dignitat. És una eina de justícia social.

Malauradament, en molts espais típics d’estiu, aquest principi continua sent ignorat o relegat a un segon terme. Anem a un concert i trobem que els accessos són complicats, la informació és confusa i els espais reservats, si n’hi ha, no garanteixen una bona experiència. A la platja, les passarel·les no arriben a l’aigua, les cadires amfíbies són escasses i no hi ha personal format per donar assistència.

Aquesta manca de previsió no només dificulta la participació en el lleure, sinó que acaba generant una sensació d’exclusió profunda. I és que no poder gaudir de l’estiu com la resta no és només una qüestió de comoditat, sinó de drets. El dret al temps lliure, a la cultura, a la natura, a les relacions socials. El dret, en definitiva, a formar part de la comunitat en igualtat de condicions.

L’accessibilitat universal ens convida a canviar el focus. No es tracta d’adaptar un espai per a qui ho necessita, com si fossin excepcions. Es tracta de dissenyar, des de l’inici, pensant en la diversitat humana. Perquè totes les persones, al llarg de la vida, ens trobarem en situacions de limitació. Quan els espais són accessibles per a tothom, ho són també per a nosaltres en qualsevol moment vital.

No és estrany que, cada estiu, es repeteixin les mateixes queixes: platges que es publiciten com a accessibles però no ho són del tot, concerts que no tenen en compte les diverses necessitats del públic, terrasses on no hi ha manera d’entrar o seure amb normalitat. Tot plegat evidencia una falta de planificació, però sobretot una falta de voluntat real d’inclusió.

Les institucions públiques tenen una responsabilitat clara: garantir que els espais d’ús públic compleixin amb criteris d’accessibilitat universal. Però també la tenen les empreses, organitzadores d’esdeveniments, responsables d’establiments i serveis. No és només una qüestió legal o de compliment normatiu. És una qüestió ètica.

I encara més enllà: la ciutadania també hi tenim un paper. Preguntar-nos si els llocs on anem són accessibles, si les activitats que organitzem tenen en compte la diversitat, si podem fer alguna cosa per facilitar la participació de tothom. Perquè l’accessibilitat universal no és una tasca exclusiva dels tècnics o dels legisladors: és una cultura que es construeix col·lectivament.

Fer que l’estiu sigui realment inclusiu implica un canvi de mirada. Implica entendre que la diversitat no és l’excepció, sinó la norma. Que les barreres no són inevitables, sinó que són el resultat d’un disseny que no ha tingut en compte totes les persones. I que el dret a gaudir del lleure, de la cultura i del descans no pot dependre de la sort o de l’esforç individual, sinó que ha de ser garantit per tota la societat. I una societat que pensa en tothom, és una societat millor.