Un gir perillós en nom de la pau

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L’autor critica la resolució 2797 del ONU sobre el Sàhara Occidental, que avala l’autonomia marroquí com a “solució viable”, i remarca que no es pot parlar de pau sinó d'una legitimització d’una ocupació il·legal de gairebé cinquanta anys.

La nova resolució 2797 del Consell de Seguretat de l’ONU sobre el Sàhara Occidental, que avala el pla d’autonomia marroquí com a “solució viable”, no representa un avenç cap a la pau, sinó un perillós retrocés. En lloc de reafirmar el dret del poble sahrauí a l’autodeterminació, obre la porta a legitimar una ocupació il·legal de cinquanta anys. Un dret recollit als acords de pau signats el 1991 i a la resolució 690 de la mateixa ONU que preveia la celebració d’un referèndum d’autodeterminació com la solució justa i definitiva del conflicte.

És fàcil presentar aquesta resolució com una aposta pragmàtica: mantenir la presència de l’ONU, evitar tensions i encarrilar negociacions. Però aquesta aparent prudència amaga una renúncia legal. Si la comunitat internacional accepta una autonomia imposada sense consulta, està renunciant al dret internacional. El risc és evident: legalitzar una ocupació. El missatge de fons és inquietant, l’estabilitat regional val més que el dret internacional.

El Front Polisario ha reiterat que no participarà en cap procés que no reconegui explícitament el dret sahrauí a decidir. I no és una posició maximalista, sinó el mínim imprescindible en un procés de descolonització. Qualsevol altra fórmula és un maquillatge polític que perpetua l’statu quo.

Que aquesta resolució arribi en el 50è aniversari de la Marxa Verda és, a més, irònica i cínica, per no dir macabre. Mig segle després, el poble sahrauí continua esperant allò que li correspon: decidir el seu futur amb llibertat. Una espera llarga i dura, d’un poble dividit en dos territoris, l’ocupat pel Marroc amb una forta repressió i el refugiat en mig del desert a Algèria.

Per això cal recordar que, davant la injustícia, cal més solidaritat. No es tracta només de denunciar, sinó de mantenir viva una causa que mai no ha estat resolta. La resolució 2797 no pot ser l’última paraula. Depèn de nosaltres —societat civil, institucions i actors polítics— impedir que la comunitat internacional converteixi la causa sahrauí en una carpeta tancada. La pau no pot ser un acord que renuncia a la llibertat. I un poble que fa cinquanta anys que resisteix mereix molt més que una “solució viable”, mereix justícia i dignitat.

Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a El Punt Avui >>