Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU

Un gra de sorra no és suficient

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor parla de la necessitat de garantir els drets dels infants a Catalunya, també a l'estiu, quan no hi ha escola i quan moltes criatures no poden accedir a l'oferta de lleure estival.

Arriba l’estiu i tothom pregunta per les vacances, quan les fas, on vas, si hi vas amb la família… Hi ha també altres preguntes típiques que us poden fer aquestes setmanes: ja tens casal per a la mainada? Aniran de colònies? L’estiu, però, també té una cara que dibuixa el contrari del que imaginem molts de nosaltres. Pot no ser un moment de retrobada familiar, ni de grans excursions ni de dies de muntanya i platja, sinó un llarg desert de solitud, inseguretats, por, calor i gana. Perquè hi ha una soledat no volguda que no només afecta les persones grans, sinó també un altre col·lectiu vulnerable: la infància. Nenes i nens, joves que no tenen l’espai de l’escola o l’institut on trobar amics, consell, sabers i un plat a taula. Filles i fills de gent que treballa en l’economia submergida, o en feines precàries fent horaris abusius i deixant la quitxalla sola a casa, o als carrers. Un estiu avorrit, llarg i dur, que res té a veure amb l’imaginari col·lectiu de l’hamaca penjant a la palmera d’una platja.

Aquestes desigualtats, aquesta desigualtat a casa nostra (Girona té un barri on la renda mitjana no supera els 5.800 euros), no ens la podem permetre. Perquè no podem permetre perdre tota una generació quan els drets humans se’n van de vacances i els deixen abandonats. I no només perquè la infància (igual que les persones grans, joves i adultes) no hauria d’estar mai sola forçadament, sinó perquè, egoistament, si volem una Catalunya forta, competitiva i acollidora, hem de treballar-hi els 365 dies de l’any, sense interrupció. Hem de garantir drets socials, també i sobretot a l’estiu. Obrint més places de casal becades, més estones d’atenció individualitzada a les biblioteques i als centres joves, més oferta cultural i esportiva acompanyada… Catalunya té 140.000 infants que no participen en cap activitat extraescolar durant els mesos d’hivern. Aquesta xifra dobla el nombre d’infants els tres mesos d’estiu.

Aquests mesos, les entitats de la Coordinadora d’ONG Solidàries són el gra de sorra del desert. Però no en fem prou. Garantir el dret al lleure organitzat, a l’educació del fora escola, a una alimentació saludable o a viure dignament és el futur de Catalunya.

Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat al PUNT AVUI >>

Amb el suport de

Amb la col.laboració de