Un pla d'igualtat com a brúixola

PER SÒNIA CERVIÀ I VIDAL. Segons l'autora, la feminització d'una entitat no garanteix necessàriament la igualtat real. Davant d'això, defensa el Pla d'Igualtat com una eina clau per promoure l'equitat i construir entorns laborals més justos.

En una entitat com la Coordinadora d’ONG Solidàries, profundament feminitzada i que treballa en la defensa de drets, podria semblar que la igualtat ja està garantida. Però la realitat —com passa sovint— és més complexa. La feminització no assegura l’equitat: pot conviure amb sostres de vidre, càrregues de cures desiguals, invisibilització del lideratge femení o amb una cultura organitzativa que, sense voler-ho, reprodueix desigualtats. D’aquí la importància de dotar-nos d’un Pla d’Igualtat que no sigui només un document, sinó una manera de treballar i de cuidar-nos.

Abans que res, un pla d’igualtat és una eina per posar llum i rumb allà on hi ha inèrcies. Estableix una diagnosi sobre les condicions de treball, la representació, la formació, promoció, conciliació i també, sobre com prevenir l’assetjament. I per a garantir l’eficàcia d’aquest pla d’accions per a l’equitat, hem de mirar-nos amb honestedat. La Coordinadora, tot i no estar-hi obligada per llei, va decidir fer aquest pas l’any passat perquè entén que els seus valors —equitat, justícia social, dignitat— han de ser coherents dins i fora de l’organització.

Aquest full de ruta per als quatre anys vinents marca estratègies i pràctiques concretes per millorar l’equitat i posar les cures al centre. Això no és retòrica: vol dir reconèixer que la vida laboral no transcorre aïllada de les responsabilitats familiars, emocionals i comunitàries. Incorporar la conciliació laboral no només redueix desigualtats, sinó que millora el benestar de l’equip humà i la sostenibilitat del treball. Les entitats que cuiden, són més atractives per als professionals, tant homes com dones, i ajuden a retenir talent.

El nostre Pla d’Igualtat assumeix el compromís de construir “un entorn laboral equitatiu, divers i inclusiu, on totes les persones puguin desenvolupar plenament el seu potencial, independentment del seu gènere”. I l’objectiu es concreta en una desena de mesures amb calendari, seguiment i avaluació. No és paper mullat.

En organitzacions feminitzades com la nostra, encara és habitual que moltes dones sostinguin el dia a dia mentre els espais de decisió o de representació continuen masculinitzats. També és cert que és molt difícil canviar aquesta dinàmica quan les persones que conformen la nostra junta són voluntàries. Difícil però no impossible, ja que en els últims anys, i sempre que s’ha pogut, s’ha propiciat un equilibri més equitatiu en els nostres espais de decisió i també, en els de visibilitat pública com poden ser els actes institucionals o en els mitjans de comunicació. Tenim molt clar que corregir aquest desequilibri no és una qüestió simbòlica: influeix en quines veus marquen prioritats, quins temes es consideren estratègics i quins estils de lideratge es valoren. 

La prevenció i l’actuació davant l’assetjament sexual i per raó de sexe és un altre pilar. No n’hi ha prou amb tenir tolerància zero. Uns protocols clars, circuits de denúncia segurs i una cultura que protegeixi les persones que parlen són del tot imprescindibles en una plataforma de segon nivell com la nostra que aplega 80 entitats i que ha de fer de mirall de bones praxis per a totes elles.

Les ONG i entitats socials demanem equitat al món i és evident que l’hem de garantir a les nostres plantilles. Tenim d’altres raons de pes: les organitzacions amb polítiques d’igualtat tenen un millor rendiment financer, una major satisfacció de la plantilla i una millora de la seva reputació. I quan l’àmbit laboral és just, inclusiu i cuidador, l’impacte social es multiplica. 

El nostre pla d’igualtat no és un paper més que s’arxiva. Per a la Coordinadora d’ONG Solidàries és una brúixola que orienta decisions quotidianes: com contractem, com promocionem, com escoltem... una aposta per un futur més just, també entre nosaltres. I això, en temps de desigualtats persistents, és una declaració política en el millor sentit de la paraula. 

Sònia Cervià i Vidal és periodista i tècnica de comunicació transformadora de la Coordinadora d'Ong Solidàries. 
Article publicat al Social.cat