Un procés de pau?

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor exposa alguns dels ingredients del suposat procés de pau impulsat per Donald Trump amb Israel i Palestina, que fan que neixi feble des d'un inici, tot i que també, és l'única esperança per un alto al foc a Gaza.

Les darreres setmanes, mitjans de comunicació de tot el món s’han fet ressò dels 20 punts de pau proposats per Donald Trump. Un “pla de pau” esbiaixat que arriba sota amenaça, i que té un punt de no retorn: el dret a l’autodeterminació de Palestina, que Netanyahu (oh, sorpresa!) ja ha dit que no permetrà.

El document es publicita i acorda mentre les tropes israelianes continuen matant civils, bloquejant menjar, aigua, medicaments i combustible. Deixant de banda que Trump, Netanyahu, i Hamàs, no han mostrat massa voluntat d’entesa ni predisposició a fer les concessions que requereix qualsevol procés de pau, les negociacions arrenquen ben coixes, també per l’exclusió de l’Autoritat Palestina, reconeguda internacionalment i amb experiència negociadora, i d’altres actors més neutrals.

Els 20 punts de l’acord de pau supuren imparcialitat i eviten fer cap referència al genocidi o a l’ocupació de terres palestines perpetrada per Israel. Però sobretot, s’hi detecta una absència total de propostes per a la reparació dels danys o el retiment de comptes. Hi ha també un munt d’inconcrecions: quines seran les fronteres? qui formarà el comitè de “tecnòcrates apolítics”? Això sí, sabem que serà supervisat pel mateix que va mentir sobre les bombes d’urani a l'Iraq: Tony Blair i la seva fundació privada, que s’encarregarà del finançament de la reconstrucció. 

Més que un pla de pau, la proposta trumpista sembla un armistici que exigeix la rendició palestina davant el colonitzador israelià. I deixa encara més desprotegit un poble devastat: pèrdua massiva de civils, vides amputades físicament i psicològica, trauma col·lectiu, infraestructures arrasades, cultius destruïts i expulsions forçoses cap a zones sense condicions per viure-hi.

Un pla de pau que no parli de justícia restaurativa o de liquidació de deutes existents, no té cap recorregut perquè no garanteix pau per a ningú a llarg termini. Però l’urgència d’un alto al foc per a una població exhausta i deshumanitzada fins a límits esfereïdors, i el fet que Hamàs s’ha quedat completament sol, pot forçar a que s’accepti un full de ruta força deficient i incomplet  però que, ara com ara, és l´única escletxa a l’esperança que hi ha...I en Trump, prou que ho sap.

Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries.

Article publicat al Punt Avui >>