Una història molt present

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor remarca la importància de mantenir l'aprenentatge de la Història, com a garantia de la formació d'una ciutadania crítica, capaç d’analitzar la realitat més enllà dels titulars.

Hi ha una percepció molt estesa -entre  joves i no tan joves- que l’assignatura d’història és avorrida, plena de dates i noms difícils de recordar. Una mena de càstig acadèmic sense cap mena d'utilitat. Aquesta visió reduccionista desvirtua el  valor de la història, perquè si no entenem d’on venim, difícilment podrem saber cap a on volem anar.La història no és només un conjunt d’esdeveniments passats: és el relat col·lectiu de la humanitat. Una eina viva per comprendre els conflictes actuals, les estructures socials, les desigualtats heretades i les lluites pendents. Les colonitzacions d’Amèrica i d’Àfrica, els genocidis com els de Ruanda, Srebrenica, Palestina o el poble jueu sota el règim nazi...no són només capítols foscos del passat. Són ferides obertes, advertències que ens interpel·len i que ens recorden el perill de la ignorància, de la indiferència i del silenci.

També ho són la Guerra Civil espanyola, la repressió franquista o les múltiples formes de persecució contra dones, minories, dissidents, defensors dels drets humans... Sense una mirada històrica, aquests fets es poden desdibuixar, manipular o fins i tot esborrar. I això és, precisament, el que alguns pretenen: que no tinguem memòria, perquè sense memòria no hi ha resistència.

En un moment històric marcat per la desinformació, la polarització i l’auge de l’extrema dreta arreu del món, la història ens ensenya com es fabriquen els discursos d’odi: desacreditant primer la diferència, estigmatitzant després, i finalment, justificant la repressió. Sota aquesta estratègia s’amaguen, volgudament, els problemes de fons com la pobresa, la manca de feina, el desenvolupament econòmic sostingut en l’explotació, o la resistència a l’empoderament de les dones entre molts altres.

Les classes d’història haurien de servir per formar ciutadans crítics, capaços d’analitzar la realitat més enllà dels titulars, de qüestionar les veritats imposades, de construir una mirada més profunda i informada del món. Entendre el passat ens ajuda a interpretar millor el present i a projectar un futur més just i conscient. Reivindicar la història com a eina transformadora és més urgent que mai. Perquè quan oblidem, repetim.

Àngel Vàzquez Viu, copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries
Article publicat a El Punt Avui >>