Variants d’Olot i les Preses: l’hora de la veritat

PER RAÜL VALLS. L'autor qüestiona la necessitat de construir les variants d'Olot i les Preses, ja que els efectes negatius que se'n derivarien són clarament més nombrosos que els positius, i sense oblidar el context de canvi climàtic en el qual estem immersos.

Aquestes darreres setmanes hem assistit a tot un seguit d’actes de refermament sobre la necessitat i imminència de la construcció de les «variants d’Olot i les Preses». Visites de la consellera a Olot, resolucions al Parlament i declaracions dels responsables polítics amb representació al territori, Junts, PSC i també ERC. Des de Salvem les Valls no podem deixar de sorprendre’ns davant d’aquestes vehements demostracions de convicció per la construcció d’una nova carretera en aquest punt de la pel·lícula. Una carretera més a un país on precisament no en falten. I ens sorprèn perquè són els mateixos partits, que després s’esglaien i fan escarafalls davant la certesa que vivim un escalfament del planeta i un canvi climàtic de conseqüències imprevisibles i preocupants. Fins i tot, el 2019, un conseller de Junts, Damià Calvet, va decretar solemnement «l’emergència climàtica». 

I diem que ho vivim perquè, la pandèmia del covid-19, que ja semblem haver oblidat, la dana a València i els focs de Califòrnia, són exemples recents, que segons la comunitat científica, esdevenen proves irrefutables que el canvi climàtic és quelcom que ja vivim avui en viu i en directe i no una amenaça futura.

Ens insistirien desesperadament que renunciar a la carretera és el més responsable que podem fer pel planeta, pel país, per les nostres vides i sobretot per les vides de les generacions futures que patiran les conseqüències de les nostres accions presents. Dones i homes del futur que es preguntaran com va ser possible que davant l’allau d’informacions i coneixements contrastats que teníem, i aportats per una comunitat científica espantada, no féssim res per aturar-ho.

No podem aixecar-nos al matí i esglaiar-nos per com estem alterant catastròficament el medi ambient i a la tarda exigir una nova carretera en nom de «la qualitat de vida per als nostres veïns i veïnes». És una contradicció i una situació esquizofrènica que ens porta a l’abisme. La qualitat de vida la garantirem si pacifiquem els nostres carrers, per començar l’Avinguda Sant Jordi, i millorem la qualitat de l’aire que respiren els nostres fills i filles.

La transició ecosocial necessita voluntat política i molts recursos. Dedicar-los a més carreteres és en la pràctica exercir el negacionisme climàtic. Una manera irresponsable de donar més gas a un accelerador que ens porta al desastre. Podem frenar, canviar de rumb i renunciar a la carretera o podem tapar-nos els ulls davant la realitat i construir les variants. Nosaltres decidim.

Raül Valls és membre de Salvem Les Valls

Article publicat a Diari de Girona>>