Xupòpters

PER JÚLIA VALLS CUNILLERA.L'autora denuncia com, en el procés de regularització extraordinària, alguns professionals i creadors de contingut han aprofitat la por i la vulnerabilitat de les persones migrants per fer negoci, difonent informació poc rigorosa o especulativa per captar clients.

Que hi ha qui de les desgràcies i la vulnerabilitat dels altres en fa negoci és més antic que l’anar a peu. I en aquest procés de regularització extraordinària aprovat la setmana passada ha quedat palès.  

Per començar, la dilació en l’aprovació va esdevenir un caldo de cultiu per advocats/es, gestores/es i creadors de contingut en general que van veure l’ocasió de guanyar visualitzacions i, de retruc, clients i diners! És el seu negoci i una oportunitat com aquesta no es té sovint, ja ho entenem. Hi havia un bon gruix de potencials clients espantats que no volien ni podien deixar passar aquesta oportunitat. I va començar una cursa de “ximplet l’últim” on calia parlar d’aquest tema molt ràpid, es tingués o no informació. La informació facilitada oficialment era entenedora, però, en aquell moment provisional, susceptible de canvis i sorprenia com alguns d’aquests professionals donaven per fets provats, simples opinions, desitjos o rumors. 
En les últimes setmanes s’han sentit afirmacions sense cap base jurídica que han acumulat milers de “m’agrada” i que creaven unes expectatives i unes il·lusions que no sabíem si s’arribarien a complir. Titulars cridaners que portaven a vídeos de 10 minuts que acabaven per no dir res o que recitaven un reguitzell d’afirmacions camuflades sota el paraigua de: “es diu que…”. Tothom volia pujar al vaixell i fer-se amb un trosset del pastís. 

Alguns negocis cobraven per avançat per un tràmit fins i tot abans de ser aprovat. Abans de saber si la persona compliria amb els requisits o no. Així d’inversemblant era la situació.

El tràmit de regularització extraordinària és un tràmit senzill en forma i execució, però en alguns casos es fixen uns honoraris que, en relació amb el temps invertit, resulten escandalosament excessius. A Espanya el Codi Deontològic de l’advocacia estableix que els honoraris “seran lliurement convinguts entre el client i l’advocat” però que aquests no poden ser abusius, sense acabar de definir què s’entén per abusiu.   
Per no parlar d’aquelles persones que s’han dirigit als serveis gratuïts d’atenció i tramitació a vendre els seus serveis a les persones que feien cua per ser ateses. Quina moral més qüestionable anar a buscar clients en aquestes circumstàncies de nervis i extrema vulnerabilitat.

Més de 1.000 euros per una cita en cert consolat per obtenir un certificat d’antecedents penals, 800 euros per aconseguir un empadronament, 550 euros per presentar l’expedient... La incapacitat de la pròpia administració per arribar a tot, juntament amb la corrupció i els xupòpters, tensiona la ja complicada economia de moltes llars on totes les fonts d’ingressos provenen d’una econòmica submergida, abusiva i inestable. Famílies endeutades per fer front a les despeses associades al tràmit que haurien de ser mínimes (la traducció d’un document al castellà o la taxa de demanar el certificat d’antecedents penals al teu país, per exemple). La por i l’esperança d’un futur millor per a tu i pels teus fills porten a qualsevol persona a vendre un ronyó, si fa falta.

Així doncs, es fa evident la necessitat d’una informació clara, rigorosa i accessible, així com d’un reforç real dels serveis públics que han d’acompanyar aquests processos. No pot recaure en la capacitat econòmica de cada persona el fet de poder exercir drets bàsics. Perquè, en el fons, el que està en joc no és només un tràmit administratiu, sinó la dignitat i les oportunitats de vida de milers de persones.

Júlia Valls, advocada i tècnica de projectes de la Coordinadora d’ONG Solidàries
Article publicat al Diari de Girona >>