L'agressivitat s'ha convertit en un nou tabú, com succeïa abans amb la sexualitat: o no s'afronta, o s'afronta amb prejudicis morals. És a més un tabú perillós, perquè posa en joc la salut emocional dels nens, l'autoestima i la confiança. En la nostra societat hi ha la tendència a rebutjar l'expressió de qualsevol emoció intensa que no sigui «la felicitat». La mateixa idea motiva els pares a allunyar-se de la seva condició humana i convertir-se en mers actors per mantenir la seva imatge de persones bones i triomfadores, ocultant fins i tot la seva pròpia agressivitat.
Sovint, nens i joves amb conductes agressives són etiquetats com a «nens problemàtics», quan en realitat només necessiten expressar el que senten. Segons Jesper Juul, hem de comprendre aquestes conductes com exterioritzacions d'una ràbia i frustració internes, i ajudar a aquests nens a identificar la seva frustració i expressar-la d'una manera menys destructiu, i fins i tot constructiu.
