El Martí i el Joan, un osset de peluix, passen molta estona junts. Els agrada anar amb bicicleta, plantar verdures al jardí, menjar sandvitxos enfilats en un arbre o quedar-se a casa quan plou. Un dia, però, l’os ja no vol jugar, perquè l’amoïna una cosa important: «Dins meu, sempre he sabut que soc una osseta i no un osset. M’agradaria dir-me Joana i no Joan.» El seu amic li fa costat.
La transició del Joan, que vol dir-se Joana, pot resultar útil com a punt de partida per reflexionar sobre la identitat de gènere, una qüestió que, a més de la complexitat que té, per a moltes persones és realment nova.
