Saramago porta al límit el concepte de democràcia i dibuixa un escenari tan utòpic com probable. Utòpic perquè traça les línies d’un món que molts hem imaginat, on la solidaritat i l’amor cap al proïsme broten de forma natural, on no calen lleis, banderes ni forces de seguretat repressores i on la llibertat s’erigeix com la germana bessona del respecte. I probable perquè els últims esdeveniments polítics al nostre país ens col·loquen en una tessitura nova que obre les portes a una reacció pública sense precedents, com ara la que planteja el Nobel de Literatura: el vot en blanc en massa.
Què passaria si el 80% de la població votés en blanc?
