Aquí, en el denominat Primer Món, l'aire que respirem està compost per oxigen, nitrogen i... publicitat. Pensin tres coses bàsiques per a la seva vida. Tanquin els ulls durant tres segons. Han pensat en l'aire per respirar, per exemple? Imaginin-se una vida sense les ubiqües i constants petites promeses publicitàries. Noten com es va apoderant de vostès una inquietud, un indefinit desassossec?
Els mitjans de comunicació tendeixen a tenir un paper determinant en la percepció de “el real” i la configuració de l'ètica i estètica col·lectiva i personal. En un món així, potser el més inquietant sigui constatar com les tècniques i la lògica publicitària han anat vampiritzant tots els camps de la comunicació. Si això és així, el complex comercial-publicitari és el que s'erigeix com l'autèntic Matrix del nostre temps.
