El hilo de la vocación. Educarse y educar aún: consideraciones intempestivas de un maestro ignorante

Tot i que, potser sigui aquesta la qüestió que quotidianament ens plantegem i plantegem també als altres, educar i educar-se, afrontar aquest doble moviment continu com a praxi relacional, mediacional i comunicacional, una praxi que constitueix a les dones i als homes com a éssers humans, arrelats en singular i en comú i, alhora, nòmades en el seu moviment d’aprenentatge i en un desequilibri perenne... sempre en procés ja que, entre d’altres arguments potser perquè “pertanyem als dispositius i actuem en ells”, cosa que ens resitua en un devenir obert, inacabat i inestable, que accentua allò actual i renovat i, en els processos d’educar i d’educar-se, on allò que s’esdevé està esdevenint-se i, a més, les valències i variables que introduïm en aquests processos són les que produeixen canvis, transformacions i mutacions o, potser, experienciem el pensament sobre aquestes metamorfosis, o viceversa, pensem els canvis, les transformacions i les mutacions en el seu discórrer, fent-los.