Aquest llibre té dos objectius bàsics i complementaris alhora. El primer d'ells té a veure amb la necessitat de dilucidar i implementar les sinergies que operen entre les filosofies (teories i marcs de sentit explicatius del món) i les praxis (les pràctiques, en la seva interacció amb les teories) en l'àmbit de la pau. El segon objectiu té a veure amb la necessitat de revisar la Recerca per la Pau que s'està desenvolupant a l'Estat espanyol, les seves preocupacions i agendes. El XV Aniversari de l'Associació Espanyola de Recerca per la Pau (AIPAZ), que es va complir el 2012, va ser una ocasió idònia perquè investigadors i investigadores, procedents de diferents centres i comunitats, reflexionessin sobre aquest tema.
Des de la filosofia ens preguntem: com treballar la pau en un món complex, divers i plural?, com fer-ho sense que això suposi dispersió, ineficàcia o, en el pitjor dels casos, descoratjament? La relació entre Recerca per la Pau i activisme pacifista ha de produir-se en marcs de sentit i horitzons normatius específics, que responguin a la complexitat en la qual vivim inserits els éssers humans. És necessària una filosofia emancipadora, que faciliti la generació de marcs de sentit, que afavoreixin bones pràctiques socials, que donin cabuda i reforcin la deliberació, el diàleg, la democràcia, la participació política, la igualtat, la justícia i, en definitiva, la pau. En aquest sentit, des d'una visió postmoderna, o millor transmoderna, les idees de gir epistemològic, la filosofia per fer les paus i de pau imperfecta poden ser de gran ajuda.
