Els estels se'ns resisteixen. Se'ns porten resistint massa temps als d'a baix, a la gent comuna, a les quals estem sempre darrere. Són difícils de capturar no perquè estan lluny, allà a dalt, sinó perquè van tractar de convèncer-nos que mai arribaríem fins a elles. I ens invisibilizaron. Però un dia un grup de persones va aconseguir capturar una i la va col·locar en un altre lloc perquè estigués a l'abast de qualsevol, en l'univers del possible, de l'esperança i de la dignitat escrita amb la mà sobre la terra. Altres col·lectius que també tenien estels les van pujar a aquesta nit i des de llavors més comunitats, xarxes i perifèries les comparteixen i busquen estratègies per aconseguir-les. Moltes ho aconsegueixen.
Un llibre d'històries col·lectives amb alguns noms propis, perquè són els col·lectius els que generen els canvis i som les persones les que els formem. Reivindiquem aquestes històries com a comunes perquè els carrers estan plens d'aquestes quotidianitats. Són històries de gent entossudida a sortir de l'amagatall en el qual els van obligar a ficar-se. Gent comuna, lluitadora, organitzada. Constructora d'altres realitats.
