La infancia en femenino: Las niñas. Imágenes y figuras de la filiación

Des de l'antiguitat grecorromana i com a mínim fins a la Il·lustració, els testimonis escrits i iconogràfics posen de manifest que les nenes no han estat considerades agents amb voluntat pròpia, sinó subjectes passius que han d'acceptar una realitat que els ve donada. D'elles s'esperava nomést un projecte de vida d'acord amb els rols de gènere que havien d'assumir en l'edat adulta; és a dir, eren dones en construcció discriminades pel gènere i per l'edat. Per tot això i de la mateixa manera que, gràcies al feminisme acadèmic, el biaix androcèntric —que situa als homes al centre de l'univers social i ignora a les dones— ha deixat de ser un absolut en els estudis històrics i les ciències socials, cal atorgar també a les nenes la categoria de protagonistes de l'esdevenir històric, amb veu pròpia.
Aquesta obra col·lectiva abasta una àmplia cronologia, des de la Prehistòria fins al segle XXI, i inclou assajos de disciplines de l'àmbit de les humanitats, de les ciències socials i de la salut, configurant un teixit de mirades diferents i entrecreuades sobre la infància i les nenes que qüestiona moltes de les idees recurrents sobre elles, i evidència que els significats de la categoria edat —igual que la de gènere— varien segons els discursos socials i històricament construïts.