La Lectura, i l'escriptura, del món de Paulo Freire

Encara que confessem que aquestes primeres paraules, com en algunes altres ocasions però ara amb més motius que mai, són un homenatge a aquest gran educador que va morir aprenent, nosaltres, malgrat escriure mirant cap a la Mediterrània, tampoc no podríem iniciar-les ara com ell ho va fer en A ombra desta mangueira parlant d'arbres i d'ombres, de vivències i de memòria, de sensacions i d'exili, per parlar realment de coneixement, de saber. (...) encara menys podríem aproximar-nos o suplantar altres primeres paraules seves, com aquelles que serveixen d'introducció a la Pedagogia de l'oprimit i que ara farà quaranta anys ja ens recordaven que "l'home radical, compromès amb l'alliberament dels homes, [...] no se sent propietari del temps, ni dels homes, ni alliberador dels oprimits. Es compromet amb ells, en el temps, per lluitar amb ells per l'alliberament de tots dos" abans de tancar el cercle, en l'últim paràgraf, recordant-nos la seua tesi que "educadors i educands, en l'educació com a pràctica de la llibertat, són simultàniament educadors i educands els uns dels altres".