L'últim mig segle ha introduït més canvis en la condició femenina que tots els mil·lennis anteriors: alliberades de la servitud immemorial que suposava la procreació, lliurades al lliure exercici d'una activitat professional, així com de la seva llibertat sexual, avui les dones obren bretxa en les ciutadelles masculines.
Si bé les societats postmodernes s'esforcen per reduir les oposicions de gènere, la veritat és que no preparen la seva confluència. L'home segueix associat de manera prioritària als rols públics i «instrumentals», la dona als rols privats, estètics i afectius. Lluny d'obrar una ruptura absoluta amb el passat històric, la dinàmica democràtica, insuficient, el recicla sense parar. Segons Lipovetsky, l'analista més sagaç de les noves sensibilitats contemporànies, la «tercera dona» permet una sortida del «segon sexe»: tal és la polèmica tesi central d'aquest assaig.
