Al llarg dels últims anys, els països d'Europa han anat redissenyant i reorientant els seus sistemes de protecció social per donar resposta a fenòmens com l'envelliment demogràfic, la globalització o la (re)emergència de la desigualtat d'ingressos que es tradueix en un fre a la igualtat d'oportunitats i a la mobilitat social. Enfront de les alternatives exclusivament orientades a la reducció de la despesa pública, alguns països i institucions han intentat reconciliar la protecció social amb la creació d'ocupació i el control del dèficit públic, buscant models de protecció social més afavoridors del creixement de l'ocupació.
La resposta que des d'aquests països i institucions s'ha volgut donar al nou context socioeconòmic i demogràfic mundial s'ha centrat a buscar una reorientació general de l'Estat de benestar a través de l'adopció de dos models o paradigmes independents encara que estretament connectats: la inversió social i l'aposta per les polítiques predistributives.
Aquesta obra col·lectiva pretén reflexionar sobre el recorregut que aquestes dues orientacions tenen i sobre els seus límits i possibilitats. Per a això, disset experts de diverses universitats i centres d'anàlisis de les polítiques socials examinen algunes de les problemàtiques i necessitats que solen assenyalar-se a l'hora d'impulsar aquestes orientacions —les creixents dificultats per a la mobilitat social, el desplaçament del risc de pobresa a les famílies amb fills i a la joventut, la desigualtat educativa — i reflexionen sobre la forma en què aquestes orientacions podrien materialitzar-se en àmbits com la garantia d'ingressos, el mercat de treball, l'organització empresarial, els serveis socials o la fiscalitat.
