Sense rentar-se les mans, sense tancar la boca o cantant a taula són algunes de les normes d'educació d'aquest llibre. Són instruccions per desobeir un ordre injust i pervers que regeix el nostre Planeta.
Quants més aliments produeix l'agricultura industrial, més pobresa i fam es comptabilitza; centrades totes les informacions en la crisi financera, la crisi climàtica i ecològica (dissimulant) avança perillosament; l'endeutament dels països rics i el deute extern ja són iguals eliminant drets socials de la població; la discriminació cap a les dones, cap al medi rural, cap als pobles indígenes en lloc de corregir-se sembla multiplicar-se; i fins a la natura amb els seus terratrèmols sembla (però no és cert) discriminar a uns països enfront d'uns altres. No podem rentar-nos les mans.
Són moltes més les injustícies que podríem enumerar. Per això no podem tancar la boca i hem de reprendre el nostre dret a la protesta i a la participació política, com alguns dels personatges d'aquests contes que lluiten amb la seva boina o amb els seus crits, i amb llenguatges recentment concebuts.
I sí, cantem a taula si això ens diverteix. O expliquem contes. Revolucionem el Món perquè brilli radiant i festiu.
Sense rentar-se les mans és doncs una collita de contes protesta.
