Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU

2017: Espolla

Les entitats de la Coordinadora d'ONG Solidàries hem centrat la nostra Jornada Anual en la cultura de pau i l'antimilitarisme i en com treballem la cultura de pau a les entitats. La Jornada Anual 2017 es va celebrar el passat 10 de juny a La Coromina d'Espolla. Els amfitrions van ser aquest cop la gent del Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat i la de la Plataforma Alto el Foc a l'Albera.

Antimilitarisme i cultura de pau. Polítiques de securització o cura?

Jornada Anual de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme

Espolla. Dissabte, 10 de juny de 2017

Vicent Martínez Guzmán, doctor en Filosofia, director honorífic de la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau i vicepresident de l’ICIP, va ser el ponent convidat a la Jornada. Com a introducció va convidar els representants de les entitats a fer teoria a partir de les seves
pràctiques. Això els ha de servir per trobar els seus propis pressupostos teòrics ja que si no hi ha aquest lligam entre teoria i pràctica s’acaba fent dogmatisme. I va iniciar la seva ponència llençant una pregunta als representants de les entitats: Què ens cal, més camps militars o cuidar-nos?

La ponència es va estructurar en quatre temes: Vis Pacem, Para Bellum (si vols la  pau, prepara la guerra); el valor com a virtut masculina; l’obra Per la pau perpètua de Kant; i les teories d’una cultura de pau des de la perspectiva de gènere de Betty Reardon, basades en la seva obra de 1985 Educación alternativa al sexismo y al sistema de la guerra.

Vis pacem, para bellum. Aquesta sentència clàssica romana, segons Guzmán, és una contradicció en ella mateixa com l’afirmació "guerra justa", ja que una guerra no pot ser-ho mai de justa. Sobre aquesta sentència s’articula una teoria per anar preparant les ments de la gent.

També prové del món clàssic l’assignació del valor com a tret identitari masculí -l’home ha de ser fort i valent i les dones passen a ser objectes a protegir- que ens ha arribat fins avui.

Abans d'analitzar les aportacions de Kant, Guzmán avisava que hem de poder usar les paraules d’un clàssic contra el mateix clàssic i evidenciar, així, les seves contradiccions. Kant diu que hem de ser pràctics i estar en contra de la guerra, encara que no sapiguem si l’establiment d’una pau universal i duradora pugui ser possible. La pau arribarà quan tractem els homes com a fi i no com a mitjà, els exèrcits professionals converteixen els homes en màquines de matar.

En l'apartat sobre el pensament de Reardon, Guzmán va exposar que el descobriment de l’altre, per part dels homes, provoca por i aquesta por s'acaba convertint en un psiquisme de dominació, construint la noció d’enemic (la por en l’home es canalitza agredint i en la dona sotmetent-se). Al capdavall, doncs, el militarisme és por. El feminisme ve a ser un nou humanisme. Som éssers  relacionals, tant amb els altres humans, com amb la natura. Així doncs, no ens cal seguretat (del llatí sine cura, sense cura), sinó tenir cura els uns dels altres.

La segona part de la Jornada va estar dedicada a treballar els resulttas del qüestionari que es va passar prèviament a les entitats, per conèixer quin és el seu treball de pau. El qüestionari va ser respòs anònimament per 49 membres de les 72 entitats representades a la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme. Es tracta, doncs, d’una mostra orientativa que ha servit per detectar, debatre i reflexionar entorn les tendències que se’n desprenen. En aquest sentit, queda clar que la majoria de les entitats inclouen referències sobre el treball de pau en els seus estatuts (81%), treballen pels Drets Humans
(100%), participen en campanyes antimilitaristes i/o de pau (71%) i fan formacions de Pau als seus membres (85%).

L’assignatura pendent en pau de les ONG gironines és la banca ètica: si bé el 45% fa campanyes de sensibilització per donar a conèixer alternatives a la banca convencional, només el 10% té els seus fons a la banca ètica. Això respon a la manca d’accés als serveis (a la demarcació gironina només hi ha una única oficina de banca ètica) i a les dificultats que implica operar amb aquest tipus de banca (la majoria funciona per internet). Les entitats es van comprometre a estudiar, conjuntament amb les entitats que es dediquen a la banca ètica, fòrmules per poder gestionar almenys una part dels seus fons amb la banca alternativa. Igualment, i per facilitar una pràctica coherent amb la ideologia de cada ONGD, s’elaborarà una guia de recursos i serveis sostenibles i de l’economia social, perquè sigui tinguda en compte a l’hora de posar en marxa actes o campanyes, si bé el 65% de les entitats declara que ja ho fa.

Segons l’enquesta, només el 45% de les entitats tenen més de 20 membres. Per la qual cosa, majoritàriament són petites i formades per voluntariat. Les ONG gironines estan formades per una majoria de dones -4 de cada 5 membres ho són- i pel que fa a l’origen dels seus membres, destaca que un 36% són persones extracomunitàries, com a exemple de la importància del codesenvolupament –entitats de cooperació al desenvolupament formades majoritàriament per gent d’origen immigrat- a les comarques gironines.

Destaca també el funcionament democràtic de les entitats: el 63% de la presa de decisions es fa de manera assembleària i el 16% per votació. A més, destaca l’important treball en xarxa amb altres entitats (81%).

La Jornada es va cloure amb una visita guiada pels límits del camp de tir de la base militar de Sant Climent Sescebes, dins del Parc Natural de l'Albera, a càrrec de la Plataforma d'Alto el Foc a l'Albera.

 Assistents: Montse Fiol (ACAPS),  Pau Lanao (Comissió Periodisme Solidari), Lluís Puigdemont (SER.GI),  Maria Barriel (Fundació Utopia-BSF), Jordi Fa (Llagostera Solidària), Núria Massegú (Justícia i Pau), Dolors Serra (Xangara),  Abel Riu (Fundació Utopia-BSF),
Ferran Soler (ACAPS), Francesc Tubau (Alto el Foc a l’Albera), Imma Parada (GEES),  Àngel Figa (Oxfam Intermón), Ingrid Danckaerts (SCI),  Jordi Planas (Agenda Llatinoamericana), Josep M Tegido (Alto el Foc a l’Albera), Pau Graboleda (Alto el Foc a l’Albera), Josep M Bonet (GEES),  Jaume Pera (Justícia i Pau), Ester Sayó (GEES),  Jordi Roig (GEES), Núria Cuadrat (CeDRe),  Pura Chacón (Agenda Llatinoamericana), Sònia Cervià (CeDRe),  Carles Serra (CeDRe)

Excusats/des: Olga Grueso (Dagua), Estefania Yus (Dagua), Anna Bonmatí (Àfrica Viva), Sajo Fatty (Dones de Kerewan Samba Sira), Yasser Saadoune (ECCIT).

ÀLBUM DE LA JORNADA

Amb el suport de

Amb la col.laboració de