Jan Ferrer Picó (Natus): “Per viure millor i tenir una vida digna, no hi ha més opció que fer-se ecologista.”

Coordinadora: Ara fa 45 anys, naixien els Natus amb un perfil més aviat científic, i ara sou referents en l’activisme mediambiental i gironí. Quins han estat els canvis que han marcat la transformació dels Natus?

Jan Ferrer: L'entitat es va fundar l'any 1981 i va néixer purament com a grup de professors i estudiants de la UdG per estudiar l'entorn i, sobretot, la vall de Sant Daniel. Al principi es feien estudis naturalistes a la vall, i es va aconseguir un local on posar uns terraris amb amfibis i rèptils, per fer un estudi com si fos un laboratori.

Això va anar canviant amb el temps. En anar creixent, l'entitat es desvincula de la seva ànima universitària i comença a entrar-hi gent d’altres àmbits. En aquest moment, s'expandeix l'observació cap a una voluntat de cura de l'entorn. I ja cap a finals dels 80 principis dels 90, hi ha com un «despertar» davant de tots els projectes que es proposen pel territori. Aquí comença l'ambició de defensa de l'entorn i es veu que ja no cal només estudiar el territori per entendre'l i cuidar-lo, sinó que l'hem de defensar activament davant les amenaces, que són moltes. Comença, doncs, la fase activista que no ha parat des d'aleshores.

Com ha canviat la defensa del territori iniciada als 80 i fins avui?

J.F:Hi ha hagut molts canvis en la cultura de la protesta. Segurament, anys enrere es feia de manera més directa i contundent, i ara estem en un moment en què sembla que sempre s’han de buscant vies legals, intentar l’acord amb les autoritats... Les protestes tenen un recorregut molt limitat i no assoleixen gran participació. També estem en un moment molt diferent pel que fa als projectes i les agressions que pateix el territori. Crec que en els inicis ens trobàvem en una època de gran expansió, era més fàcil definir quins eren els projectes que agredien el territori. Continuem veient projectes agressius, però ara en un context de crisi ambiental i global total.

Avui és més difícil conscienciar la gent?

J.F: És més difícil explicar-ho en termes simples com: "mira, ens fan una carretera aquí i això destrossa l'ecosistema", com és el cas de la variant d’Olot en què cal cal explicar bé tots els perills que comporta la construcció d’una nova variant per a l'aqüífer. Som en un moment on massa sovint ens toca contraposar el benestar al respecte a la natura. I com que socialment hi ha moltes necessitats i som en un clar moment de retrocés del benestar, es genera una clara dicotomia. Per tant, tot el que es ven com a "millora del benestar" costa molt més d'atacar, encara que vagi totalment en contra de la natura o del benestar de les futures generacions. I allò que no té sentit i es fa per motius polítics, com poden ser RyderCups, semblen impossibles d’aturar. Som davant una dicotomia complicada per explicar els beneficis i perjudicis de projectes concrets, i més en el context d’urgència climàtica i crisi social com l’actual… Hem oblidat que necessitem la natura. Amb la COVID, tothom se s’havia adonat i teníem clar que era essencial pel benestar, però ho hem oblidat.

Un altre exemple és el conflicte del moviment ecologista amb les energies renovables. Ara estem en ple procés del PLATER (Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica). I tot i que les entitats ecologistes fa anys que demanem una ordenació del territori a nivell d’infraestructures energètiques, ara veiem com hi ha una gran oposició interna a aquesta planificació, del propi moviment ecologista. Sabíem que no totes les plaques es poden posar a les teulades, encara que sigui un espai prioritari. No hi ha prou teulades i la infraestructura no està preparada! I aquest debat provoca friccions i frontalitat dins l’ecologisme, respecte allò que havíem defensat fa uns anys. Fins i tot s’ha sentit a dir: “Aprofitem per anar més lents ja que tenim les nuclears.” Però és que nosaltres érem els de “Nuclears? No gràcies!”. No vull deixar més residus nuclears als meus futurs nets.

Posar-vos d’acord en temes estratègics com les renovables doncs, seria un dels reptes que teniu al davant?

J.F: Sí, i està molt vinculat a com era el moviment ara fa 20-30 anys. Vivíem des de l'oposició. Sabíem què era el que s’estava fent malament i era fàcil crear una narrativa en contra. Ara no ho és, perquè ja sabem que tot té ombres, pros i contres, i és molt fàcil entrar en contradiccions. Per tant hem de començar a generar discursos des de la generació i construcció d’alternatives. No es tracta només de criticar un model de país, un model de desenvolupament o un projecte concret, sinó de crear l'alternativa, com s'ha fet amb Som Energia. Però és que fins i tot aquí hi ha problemes, perquè hi ha ecologistes enfrontant-se a Som Energia pels seus projectes de renovables! I és una bajanada, perquè són els que ho estan fent millor.

I a vegades, des de fora, també es veu un problema de desconnexió entre territoris que fa que allò que pot afectar La Garrotxa, com la variant d’Olot, sembla que no afecti una persona de Girona. Aquí també hi ha un problema de narrativa?

J.F: Sí, i de fet és un dels problemes recurrents que ens hem trobat als Natus des de fa temps. Sempre hem dit clarament que no només treballem a la ciutat de Girona, però a vegades tenim la sensació que no ens ho acabem de creure ni nosaltres mateixos. Però hem d’entendre que la Natura i el territori és patrimoni de tots, i que a tots ens agrada gaudir-lo. Però també és molt més: apostar per la variant d’Olot és continuar consolidant la mobilitat privada enlloc d’apostar pel ferrocarril com a transport de persones i mercaderies — o més aviat hauríem de dir animals. A una persona de Girona l’afecta perquè li roba la possibilitat d’anar a Olot en tren, perquè s’alimenta d’allò que es produeix a la Garrotxa. La narrativa és complexa, i el canvi cultural també té uns límits. Per tant hi ha coses que cal canviar-les directament a través d’alternatives que siguin prou atractives perquè la gent abandonem voluntàriament els sistemes extractivistes i ecocides que ens tenen captius.

Com a Natus, actuem a tota la demarcació, excepte en la defensa del territori a l’Empordà on hi ha la IAEDEN, i a la zona de la costa, on participem en la plataforma SOS Costa Brava. Intentem arribar allà on ningú hi arriba. El pla estratègic per als propers anys té com a objectiu sortir de la zona urbana per tenir una presència més extensa a totes les comarques. De fet, el proper 19 d'abril, per la festa dels 45 anys, presentarem la nova marca en la que perdem la part de "Girona", per evitar que se’ns associï només a la ciutat.

Ara que parlaves del Pla Estratègic 2025-2030, què diu el el full de ruta?

J.F: El nou Pla Estratègic marca sis blocs: tres d’externs – conservació i defensa del territori, transició cap a nous models econòmics i canvi cultural- i tres d’interns sobre gestió, voluntariat i participació.

Pel que fa a la conservació i defensa del territori, l'objectiu és mantenir ecosistemes resilients, maximitzar el nombre d’espècies i millorar la qualitat ambiental. L’eix de transició cap a nous models econòmics neix perquè el model actual no és l’idoni, com el cas de l’igual nombre d’exportacions/importacions de tomates que avui llegia a la Directa i que en aquest país passa en tants altres productes. No té cap mena de sentit que podent abastir-nos destinem els recursos a alimentar països més rics. Hem de buscar altres fórmules de constituir-nos econòmicament, d'organitzar-nos com a societat. I en aquesta transició, hem d’assumir una nova responsabilitat i relació amb la natura. I això precisa d’un canvi cultural, que seria un altre eix, per entendre que l'accés a la natura és un dret i una font de benestar i que som dependents de la natura i el territori.

Justament, en l’última assemblea de la Coordinadora, des de Revolta Pagesa se’ns recordava que les conseqüències de l’acord Mercosur no són només un problema de la pagesia si no que ens afecta a totes. Us sentiu sols en lluita per la defensa del territori, que a vegades sembla que només sigui cosa dels ecologistes?

J.F: En l’àmbit de la conservació ens sentim ben acompanyats perquè hi ha moltes altres entitats conservacionistes. Però ens sentim sols perquè el moviment ecologista ha entrat en aquesta fragmentació que comporten les contradiccions que parlàvem abans. A Natus fa temps que estem prenent posicions que s'allunyen de la línia tradicional de fer només oposició. Creiem més en la necessitat d’una transició ecosocial, i això necessita d’aliances. Aquestes aliances és difícil que les trobem en aquelles entitats que se segueixen activant des de l’oposició a projectes. Per sort, l’Assemblea Catalana per la transició Ecosocial demostra altres maneres de fer ecologisme.

També sentim soledat per la manca d’acompanyament institucional: falta de recursos econòmics, de voluntat i estratègia política de la Generalitat, d’infradotació de pressupost per a Medi Ambient…és una àrea molt endeutada, que té delegada part de les seves funcions en entitats ambientals, en el cas de la conservació de molts espais, i que pel que fa a parcs com el del dels Aiguamolls de l’Empordà, no té suficients recursos per mantenir-los. A Catalunya hem aconseguit protegir bastants espais, però no els gestionem com pertocaria. Hi veiem un procés colonialista extractiu intern, perquè no són capaços de mantenir el territori que s’explota, per extreure’n els recursos en els qual hem basat la nostra economia! Hi ha una gran miopia política perquè no s’està debatent nous models socials i econòmics cap als quals hauríem de virar…

Justament, els darrers dies estem molt pendents de l’estret d’Ormuz i de si s’apujava o s’abaixava el preu el barril de petroli, i en cap moment s’ha parlat de descarbonitzar, de transició energètica…o de tot el que implica la dependència cap al petroli

J.F: Sí i no vull centrar-me en la transició energètica perquè també es pot fer amb l’agroecològica, però són dels temes importants a curt termini: com redefinim l’estratègia per alimentar-nos i d’on traiem l’energia que consumim, que és el que acaba contaminant més. Ens podem queixar molt dels models de transició que es proposen, però si ens quedem amb l’estat actual continuem sent altament extractivistes. I si no ens ho estem traient a nosaltres mateixos, ho estem extraient a tercers. Històricament ja hem vist que no podem continuar explotant altres territoris perquè al final la pilota rebota altre cop cap a nosaltres. No és ètic. I aquí és on hauríem d’estar parlant de decreixement, un model que el govern no comparteix.

A la pràctica, el decreixement hi serà sí o sí, primer poblacionalment i perquè el nostre entorn empitjorarà i haurem de decréixer, serà obligatori. Per tant, la qüestió és com ho fem. I decréixer no vol dir posar «un menys» a tot. Decréixer vol dir repensar el territori, les ciutats i les necessitats…Perquè segurament necessitarem més indústria i més infraestructures locals perquè actualment les tenim externalitzades.

Tornem aquí, a un territori com el gironí que està en risc per múltiples agressions. Què és el que més crema?

J.F:Sí, hi ha molts fronts oberts, però a nivell de defensa del territori ara mateix els nostres cavalls de batalla són el camp de golf de Vidreres i Caldes, l'ampliació del camp del Girona FC, les al·legacions a projectes de granges davant d’un model porcí que entenem que està tocat de mort, i també les al·legacions per millorar la planificació d'infraestructures de transport d’energètiques. També ens preocupa especialment la mobilitat.

El tema de l’ampliació del Girona FC és sobretot un tema de procediment, més que de valor de biodiversitat. Perquè al final connecta amb el que és l’extensió de Salt, Girona i Vilablareix, i està tancant els límits urbanístics i delimitant el que serà edificable. Però clar, el Girona ha anat ampliant a base d’obrir quatre camps que després connectarà amb la zona esportiva gran perquè ja veia que un projecte gros probablement li hagués anat en contra a nivell mediambiental. I així van camuflant el creixement urbanístic, cosa que va en contra de tenir una bona planificació urbanística. En aquest sentit, s’han perdut les zones obertes per a polinitzadors d’ecosistemes, que són molt importants. Per als Natus, aquesta pèrdua de zones obertes és un dels reptes a treballar els propers anys. I per això també, en certs casos, fins i tot les renovables poden arribar a ser aliades, ja que serveixen per tenir espais oberts.

Parlem molt de crisi climàtica, però el que més preocupa la població actualment és la crisi de l’habitatge. Com es pot fer compatible el dret a viure al teu territori d’origen, amb la seva preservació?

J.F:Crec que el territori s'ha deixat de preservar perquè la gent ha deixat de viure-hi. Hem d'incentivar la vida rural amb millors infraestructures i serveis, millor comunicacions, encara que no semblin tan viables econòmicament. Actualment, el model agrari està centralitzat en poques empreses que exploten el territori i s'emporten els guanys fora. Hem de canviar de mentalitat: fer créixer pobles i ciutats mitjanes de manera sostenible i recuperar habitatges rurals. Això pot ser una oportunitat per a la crisi de l'habitatge: apostar per un model de desenvolupament territorial que ens permeti viure al nostre territori, fer-ho d'una manera sostenible, i que tingui uns beneficis en la conservació del territori. Però això segurament també implica que calguin repensar les legislacions que suposadament protegeixen el medi rural.

Deies que un dels eixos del pla estratègic és el canvi cultural. Des dels Natus heu iniciat un club de lectura ecologista, heu posat en marxa el podcast ‘L’últim humà’ i teniu en marxa també un concurs de relats ecocèutics.

J.F:A l'actual Junta, tots tenim un perfil humanista i cultural, i entenem que connectar la gent amb el territori és un repte clau. Avui vivim una cultura fragmentada: coneixem dades concretes, però ignorem la seva relació amb l'entorn i els cicles de la natura. Davant d'això, reivindiquem la cultura per entendre el nostre model de societat i abordar la crisi ecològica des del pensament. D’aquí va sorgir la necessitat d’abordar un problema que és cultural, també des de la cultura.

Fa uns anys vam decidir començar la promoció de llibres de temàtica ecologista. Des de l’any passat, a més, col·laborem amb biblioteques i algunes llibreries -les que vulguin participar, només cal que ens contactin, que els enviem tots el recursos que necessitin per promocionar aquestes lectures-. Fa dos anys vam engegar el club de lectura, per transformar la lectura individual en un espai de debat col·lectiu. I també vam començar amb el podcast de l’Últim Humà, com un espai també de conversa entre nosaltres on intentar desllorigar temes de l’ecologisme que ens preocupen. L’última iniciativa és la propera edició d’un recull de contes, sobre visions de futurs desitjables. I per això hem posat en marxa el concurs de relats ecoeutòpics.

Parlant de futur, quin futur li veus als Natus?

J.F:Espero que desapareguin aviat (riu). Aquest és el meu desig: que una entitat ambientalista, conservacionista, no sigui necessària, perquè hem arribat a una cultura de comprensió, i coneixement de l'entorn, perquè ens relacionem amb la natura com toca, i esdevé troncal en l’educació, i perquè tots estem en el mateix camí, qüestionant-nos sempre com ens relacionem amb l'entorn.

Aquest és el teu relat ecoeutòpic?

J.F:Sí, sí, tant de bo! Però desgraciadament no crec que passi i auguro que els Natus seran necessaris molts anys més. Espero, que amb més gent i més recursos.

Aquest dissabte celebreu el vostre 45 aniversari com a entitat. Sou una de les més veteranes del teixit associatiu gironí, i alhora, compteu amb una de les juntes més joves. Com gestioneu aquest canvi generacional?

Disfuncionalment (riu)! Ara, amb la festa dels 45 anys, és una molt bona oportunitat per retrobar-nos joves i veterans.  Ens mirem els 50 anys amb molta il·lusió per enfortir aquestes relacions intergeneracionals que creiem que també són molt importants. Perquè, al final, els joves no farem res per si sols si hi ha altra gent que també conviu en aquest planeta, en aquest territori, i que té capacitat de prendre decisions, tant o més que nosaltres.

A més, el seu coneixement és brutal, perquè ells són els que han viscut de primera mà totes les etapes d'aquesta vida que ho registren al territori. Aprofitem els aniversaris per trobar-nos, tot i que també hi ha gent històrica més involucrada. Tenim moltes ganes d’estirar totes aquestes persones que han deixat petja als Natus, i entrevistar-les, remenar als seus arxius -perquè estan molt segregats dintre de les cases de la gent-, i recuperar totes aquestes històries, compilar-les, i publicar-les d’aquí cinc anys, quan fem 50 anys.

Com a president jove d’una entitat històrica, quin missatge envies a les noves generacions perquè s’enganxin a la vostra lluita.

J.F: Crec que tots volem viure millor i tenir una vida digna i per aconseguir-ho no hi ha més opció que fer-se ecologista.