Del amor al amor. Derivas sobre amor, sexo y libertad en las relaciones humanas
L'Amor és un tabú del que és difícil desempallegar-se. Té, aparentment, una naturalitat intrínseca, però comporta moltes complicacions i és complex de tractar. Com la mandra o el somni, instints primaris i naturals, ha estat també —com la gran majoria de paraules— desvirtuat i buidatge de continguts. Ha estat vexat, manipulat, tergiversat i corromput. Els clixés i els estereotips, així com les dinàmiques viciades són pa de cada dia per a la major part dels/les habitants del planeta, que assumeixen l'artificial com a normal.
Parlar de l'Amor, així, amb majúscula, amb tota la seva naturalitat i la força que té l'amor en si mateix és un acte de justícia poètica que escalabra mites, trenca incerteses eternes i desmunta la parafernalia mercantilitzada que tenim des que la societat de consum s'ha imposat en tots els àmbits de la vida i l'amor solament se celebra els catorze de febrer. O els vint-i-tres d'abril. O l'aniversari de torn.
Però la resta del temps s'està només, però acompanyant una altra solitud (o altres soledats) O simplement en solitud, amb fòbia social i pànic a relacionar-se amb l’ altr* per por de sortir ferit/da
