Doce años de esclavitud : historia de Solomon Northup IND

Solomon Northup (Minerva, comtat de Essex, Nova York, juliol de 1808 — (1867-1875)) va ser un abolicionista nord-americà negre nascut lliure que va adquirir renom per ser segrestat en 1841, quan acudia a una entrevista de treball.

Mentre acompanyava als seus suposats ocupadors al Districte de Columbia, aquests el van drogar i van vendre com a esclau. Va ser traslladat a Nova Orleans i lliurat a un amo de plantacions de Louisiana, on va començar un període de captivitat que va durar dotze anys, fins que es va guanyar la seva llibertat en 1853. Va ser un dels pocs esclaus segrestats que va aconseguir la seva llibertat. Mentre treballava per a diferents amos a la regió del Riu Rojo (Mississipí), va aconseguir tenir notícies de la seva família, així que va contactar amb amics i va acudir a demanar ajuda al governador de Nova York, Washington Hunt. El 1840, l'estat de Nova York havia aprovat una llei per oferir assistència legal i financera amb la finalitat de recuperar a qualsevol ciutadà afroamericà que hagués estat segrestat i esclavitzat.

Northup va demandar als comerciants d'esclaus a Washington D. C. però va perdre el cas, car la llei del districte de Columbia prohibia que els negres atestessin contra els blancs. Els seus dos segrestadors van ser acusats de segrest i van ingressar a la presó amb una fiança de cinc mil dòlars, però sense el testimoniatge de Northup no se'ls va poder acusar en ferm i van ser posats en llibertat. Una vegada retornat amb la seva família a Nova York, Solomon Northup es va convertir en un actiu defensor de l'abolició de l'esclavitud i va publicar un relat de la seva experiència titulat Dotze anys d'esclavitud (1853).

Existeixen registres d'haver visitat al fill d'un ministre metodista a Vermont, el 1866, que havia ajudat a esclaus fugitius. Però, en el cens de 1875 de l'estat de New York, Anne Northup apareix com a vídua.