Nosaltres i tercers, com a proveïdors de serveis, utilitzem cookies i tecnologies similars (d'ara endavant “cookies”) per proporcionar i protegir els nostres serveis, per comprendre i millorar el seu rendiment i per publicar anuncis rellevants. Per a més informació, podeu consultar la nostra Política de Cookies. Seleccioneu “Acceptar cookies” per donar el vostre consentiment o seleccioneu les cookies que voleu autoritzar. Podeu canviar les opcions de les cookies i retirar el vostre consentiment en qualsevol moment des del nostre lloc web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
 
MENU

GUÍAS DE ÉTICA EN LA PRÁCTICA MÉDICA: Ética de la objeción de conciencia IND

vvaa
Fons bibliogràfic
Edat mínima: 16
Salut, Drets, Informació i documentació
Castellà
electrònic

L'objecció de consciència és una de les qüestions més debatudes i complexes.Els professionals sanitaris es troben amb freqüència amb ell, bé personalment, bé en el seu entorn professional o al seu centre de treball. Sempre es viu com un conflicte entre dos deures, el de respectar les decisions, bé dels pacients, bé dels superiors o de les normes i reglaments, i el de fidelitat dels professionals a les seves pròpies creences i valors. És freqüent que, davant tal situació, s'intenti acudir a la recerca d'ajuda a la norma legal.

Però sense molt èxit. Les clàssiques declaracions de drets humans no inclouen entre ells el dret a l'objecció de consciència. I les que ho fan, com succeeix en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, es limiten a dir que “es reconeix el dret a l'objecció de consciència d'acord amb les lleis nacionals que regulin el seu exercici.

Si ja ets usuari del Cedre, clica aquí per obtenir la teva contrassenya

Amb el suport de

Amb la col.laboració de