Mujeres de maíz: la voz de las indígenas de Chiapas y la rebelión zapatista IND

L'alçament indígena de 1994 en cap moment va venjar-se del greuge de 500 anys d'etnocidi. Al revés, el zapatisme va proposar la conciliació de tots els mexicans. Amb les armes a la mà, van donar prioritat a la paraula, "la veu dels sense veu". I per sorpresa de tot Mèxic i del món, aquell "¡Ya basta!" duia lliçons de dignitat, maneres d'entendre la vida i la societat més generoses, més democràtiques, més humanes.

I en els resquicis del "parlar armat dels més petits i oblidats" van sorgir els xiuxiueigs, la paraula de les més petites, les més oblidades dins dels oblidats, les dones indígenes de Chiapas. I elles van explicar la seva lluita, el seu patiment, el seu orgull, les seves esperances.

Van parlar i van parlar i van parlar. I ja res les podrà fer callar. Les seves veus van despertar-ne d'altres, en van indignar moltes, van espantar-ne uns quants, van ser menyspreades en molts de casos. Però es van sentir. I aquí les tenim.